fora via

imatge, http://www.taringa.net/posts/salud-bienestar/2847678/Sugerencias-para-manejar-la-ira-constructivamente.html

Te'n recordes, Helga,

la mama,

memorava l’Artal,

insidiós, l'altre dia,

al servei de refrescos de bar

d'una sobre-preuada màquina 

metro-politana

de vora casa:

La mateixa que va engolir-se
sencera,

de 8 anys a ençà,

la llarga rastellera,

de part meva,

de monedeta lleugera

sense el mínim efecte

—ni taronjada ni cola,

ni aigua de la més brava—

i sí un estentori renec,

(flamejava...)

maleint despotismes filials

i/o la interessada permissivitat

consistorial, urbana,

fugint pel broc gros de la meva boca.

“Deu ser la manera

que té la mare terra

de parar-te a la memòria

'questa congènita

falta de temperància”,

penses,

I tot s’amuntega a pilots,

ara,

i et clama

per indòmitament malcarada.

Encara hauràs d’agrair

a manera d’ensenyança,
o moralina,

la falca, l’embranzida

d’haver sortit disparada

fora via.

impressió

• ....stà caient
• tota nua
• molla
• sola
• com en un
• gota a gota

el dit

[imatge, http://ferreretsnuredduna.wordpress.com/gorgs/nom-dels-dits]

El cel m'espurneja

a la punta

del

ƥit,

amic,

si,

delerosament,

la fregues,

I esdevé

melodiosa corda de lira

sonant

en la tenebra

o icona que apunta

amb segura

fal·lera

els viaranys

de l’infinit.

[imatge, http://comunidad.terra.es/forums/post/12599959.aspx]

viti-ligen

imatge: "La persistència de la memòria", Salvador Dalí, 1931.

Tinc una taca rodona i antiga,

vitilígena al canell sinistre.

El meu canell duu un rellotge exacte,

ennegrit i ample, de recapte,

manllevat per enèsima volta

a la Norma, que flirteja amb la Nona,

que és l’hora mandrosa. M’arrabassa

la traça in-fal·lible, gebrada,

que es desprèn del teu acte vital,

germà. M’hi ennuego encara ara

i quedo nana al teu gegant... encalç.

La taca, simpàtica, s’estira

o s’amaga, i pizzela amb alegria

a la meva sina. Com fum exhalat.

apuntant melodrama

At the Theater (The Melodrama) (c.1860-64) - Honoré Daumier

Ella

hauria esclatat

renegat

sanglotat

carrer ací carrer allà,

Vigilant

resseguir

la drecera valenta

obirà una llum clara

al capvespre:

era alegria, la vida,

ní-ti-da-denúncia

del que coïa.

Hi correria oberta de mar,

esbatanada

amb deler de manyaga,

I rebria una claca de mà

lacònica i neutra,

circumspecta,

de catàleg.

crítica de les pedres

Ben cert que és una la meva estrella,

la nit de vetlla,

Ben cert que és que per-ve-nim 2,

els ossos i jo,

És ben cert que voldria el poder

d’enfilar l’horitzó,

ja, i ja està,

i dir que faig via,

I és ben cert que és prou cert

que començo a tenir reservat

l'escandall, una a una,
o
la crítica, de les pedres.

"fe de rata"

Digueu-me bleda.

He vist

de matí matinet

una rata

peluda, mitjana,

gris fosca cloaca

assajant, pura cabriola

arran la vorera de casa,

Oi,
m’ha fulgurat

instantani a la panxa

un extracte de nàusea.

Fugia anguniosa, aterrida em direu,

el pèl llarg, ensutzat i de punxa,

Breu cabdell de llana nua.