la maleta

No sé si algun cop seré capaç de mostrar-te el punt 
de tan amunt

fins on t’estimo

nen

fill

i no només

atès que  no hi ha ni cap déu

antic

modern

etern

que el pugui abastar

sinó perquè te’m gires de cor i d’esquena

i fermes les tanques de la teva maleta vital

amb clau i candau

i no tens

 es veu

infinitèsima intenció d’obrir-me’n escletxa

i que hi pugui enviar
una mà

Només n’hi ha una

crec
No interferir més en aquest coi de maleta

obtusa

complexa

insegura

fèrria

meravellosa

teva

atès

també

que veig

que si friso per aferrar-m’hi se’m trenca la nansa

Si em vols

ja em saps

a prop

:O
Em busques