dimarts, 14 d’abril del 2015

Per molts anys, maga!

                 

Semblàvem l’Elizabeth Bennet a tota pastilla austeniana                                          
en córrer
qui diu la muntanya, la indòmita vall anglicana
o la Rambla nostrada
Tan belles, veloces, com ella
d’un Zuric estant, casual
a casa
divendres passat.
Pretext?
No en Darcy Fitzwilliam, a fe
ni res
Sinó xerrar.
La birra, divina mesura entubada, canyeta fina, com dóna
POÈTICA PURA
quan t’espetega a la llengua i això mateix —res més— desencuirassa la ment
(—Perdó... què he dit?)
Igual que un petó.
O aquella manyaga sobtada desentumint-te la màgia i trencant-te a
micromilionèsimes miques
l’efígie, les restes de cripta de gel
adolescent.

Que els astres poètics
artístics
social-analítics que vinguin
humans
et siguin propicis
reina
en aquesta vint-i-unena entrega
Heura
filla meva
guapa
capicuada
maga
PER MOLTS ANYS
15/04/15




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada