Semblàvem
l’Elizabeth Bennet a tota pastilla austeniana
en córrer
qui diu la muntanya,
la indòmita vall anglicana
o la Rambla nostrada
Tan belles, veloces,
com ella
d’un Zuric estant,
casual
a casa
divendres passat.
Pretext?
No en Darcy
Fitzwilliam, a fe
ni res
Sinó xerrar.
La birra, divina mesura
entubada, canyeta fina, com dóna
POÈTICA PURA
quan t’espetega a la
llengua i això mateix —res més— desencuirassa la ment
(—Perdó... què he
dit?)
Igual que un petó.
O aquella manyaga
sobtada desentumint-te la màgia i trencant-te a
micromilionèsimes
miques
l’efígie, les restes
de cripta de gel
adolescent.
Que els astres
poètics
artístics
social-analítics que
vinguin
humans
humans
et siguin propicis
reina
en aquesta vint-i-unena entrega
Heura
filla meva
guapa
capicuada
maga
PER MOLTS ANYS
15/04/15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada