cinefilonostàlgia

Quin salt de cor!

quan se t’atura el cursor del TEMPS

i et comença a rebobinar amb ànsia

—a saber tu...
de pura endreça,

i tan bon punt t'arriba a la pensa

un flash de 27 llunes anuals

enrere,

com l’entrega sencera

—aquella...— de 40.

Són batzegades —tant sí com no

cinefilonostàlgiques

I avui,

al capdamunt de moon... estiu 2015,

voto per remanegar-los —dins d’ells, tots ells...—,

flashos a tall de vòltius

luminicoregeneradors,

en aquesta petitíssima —que no pas ínfima...—

pel·lícula de vida
—que també és vostra ;) 

de la qui 
aquí 

piula.