Amb el TE
se t’apareix una fada
que t’acarona la
panxa
i et diu
No ploris
el vist
ni l’oblit amb què
veus
que t’amara
ni el temps fugit
La pessigolla
—que dolça que càlida…—
que t’amanyaga l’entranya
i et diu hola J
amb el TE
de xocolata i
taronja
és un plaer
No el bescanvio
ara com ara per
RES
M'agafo als aromes i flaires que deleiten i embolcallen el meu cos quan prenc un Te....
ResponEliminaI jo!!! m'hi agafo amb mans i braços, les grapes entortolligant-m'hi el cos, i l'ànima tota sencera cercant-hi un sedant.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi!