Ui, la mare
Que a prop que he estat de tocar
la inhumanitat freda
desengatjada
Aquella en què tots els colors del
món
que t’han fet festa
es tornen gris fort
negre
negre
Tu te’m vas espolsar
a la més pura
ribotejada
brava
en fer-te nosa
Jo m’hi he vingut a enfrontar
Tu ni em recordes
ja
Et sóc nit ignota
en aquesta joiosa boirina
de lluna mel·líflua
que t’amara
ara
M’has esborrat del mapa
I
pel que a mi toca
He mort el drac
arrabassant-te
avui
per fi
un minut d’or:
un minut d’or:
el d’esgrimir-t’ho a la cara.
12/08/15
12/08/15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada