No sé
què em passa
platja mar
aire
que quan
t’inspiro
a la
sorra se m’esbatana l’ànima
I aquella
clausura asfixiant que em premia
de mica
en mica,
si fos com un talp,
si fos com un talp,
al
plexe,
s’esfuma
tot d’una i apunta consol
Una
carícia amigable fina,
com una
mà,
calla,
en la
levíssima punta dels dits
a dins
de l’entranya
murmura:
de poc
que t’enlaires,
que t’enlaires,
si et
deixes
arrenques
a córrer.
Tan
prompte com
tu
te n’adonis
ja ets
fora del pou.
El dia
que ve portaré la bici.
M'agrada, però em va més el mar a la tardor i l'hivern.
ResponEliminava a gustos! com tot. la mar o l sentit de la vida... ;)
ResponElimina