dimecres, 17 de juliol del 2013

EL BUS




EL BUS
Estar-me a una parada
desolada
del 40
que queda just a
sota casa,
Havent-hi passat
2
“70
-i-un”,
que no en vull,
I havent-hi perdut
a la brava,
atès que badava,
1
20
-i-vint
“40
-i-dos”,
el millor
—si hi fos L—,
Suposa un breu
doll
de recança,
o com un xàfec
de modern
estrès.
(Sobretot a les 8-5 minuts del matí tal dia com avui, laboral i vacant a l’escola, amb la qual cosa la minva servei TMB, per bé que secreta-inconfessa, aparenta notòria.)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Jordi Canals21 de juliol del 2013, a les 21:37

    Descrius molt bé la rabia que es passa a la parada mentre esperes el bus. M'agrada.

    ResponElimina
  2. LURDES ESTRUCH29 de juliol del 2013, a les 8:57

    gràcies, Jordi!!!
    sobretot quan no hi ha manera que arribin, i quan, a sobre, t'hi aconsegueixes encantar i se te'n passa un! (?!!!)
    una abraçada ben forta.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)