LA MÀ
No us ha passat mai
que la mà us fuig i
s’aventura sola,
entre prats, cingles, comes
grafiant el que vol?
Oi més que sí. Diria
ací com roda
es torna solta
arrauxada
rebel,
de cop enllotada
molla
com tota dins l’aigua
brava
en una eixida de mare.
I tu:
subjecte únic,
EGOlatrita,
tan sols ets capaç
d’adonar-te
—si no, amb escassesa, d’una pura meravella—
de la malesa feta.
