foto: klimtbalan.blogspot.com/2008_10_01_archive.html
Les nits en què, ieeeeps...!
'stàs ben las,
prò't desvetlles
i t'enfiles al neguit encaboriat
i t'enfiles al neguit encaboriat
més desgraciadet,
que ensomniaves o vivies,
que ensomniaves o vivies,
i inquireixes: "de què...
si m'ets aliè
i ni t'he anat a buscar!?"
Flueix amb perfecte ritme! Enhorabona.
ResponEliminaPel que fa al contingut, més val dir com l'Escarlata O'Hara: "Ja ho pensaré demà". Demà serà un altre dia.
és només el fet de despertar-te en blanc, i ets perfectament conscient del maldecap o angúnia de la vida real que t'ho suscita.
ResponEliminaun grau més en fóra, per exemple, despertar-te així mateix però arran d'un somni poc o molt escabrós que hi acompanyi. (i igualment coneixes l'angúnia de la vida real que n'és la causa, però el somni en si pot arribar a ser tan surreal com el que més).
i 'nar-hi 'nant.