Amics!

bcn, mani cívico-indignada 19/06/2011

Amics!

¿No hi ha pas ningú que encara recordi

encara que d’una manera velada

aquella alegria de vida que el
món era just,

que ens envoltava,

encara i si l’enteníem políticament,

en gran

mitjana

o petitoníssima

escala?

JO NO.

O sí, però...

—Justineeeeeeet....!!!!

ON eeeeeeeeeeets......???!!! Ja no et besllumo, ja quasi, de lluny que te’m fas.

No hi ha color, tal dia com ara

Nosaltres no som d’eixe món

PER UN BON I PROLÍFIC DRAC’2012

dibuix: Joan Grau http://blocs.mesvilaweb.cat/joangrau

En un temps convuls

roig i negre

negre atzur,

no com el màgic herald

sinó gèlid blau

—l’oceànica blavor

o abissal depressió

que ens amara o encalça

que apunta que avança—,

Fa un gran Goig

o és Grat pur

que se t'aparegui un
DRAC

bel·licós i bru

ocre i terrós

—o que t’hi tornis—

i que et presenti amb embranzida

o amb totes les armes i els dons,

amb amor

i amb ardor

una flor.

Lurdes Estruch, Santjordi 2012

I ja en tens 18

             
              Recordo com si fos ara

                   aquell assolellat divendres tarda

15 d’abril del 94,

17:10: 18, 19, 20...,

probablement foren,

que havies nascut

en 1 no-res

feia res,

i en un llit amb rodes

d’aquells que corrien

per llarg passadís,

Vall-del-Sol-Nadó

la-Vall-de-l’Hebró,

te m’havien posat cos a cos.

La teva mirada em fitava felina,

grisa i clara,

expectant.

Potser hi haurà qui dirà:

                            

“I ara...

Si els infants nounats

ja siguin nins o ninones,

ninetes,

no miren mai,

sinó que un cop han bramat

clapen. O com si ho fan...”

I em serà ben igual

perquè tu sí que aguaitaves,

Heura;

em sostenies l’esguard

amatent, però parat :O

com dient-me:

“I ja en sabràs tu

de cuidar-me i tractar-me,

d’anar-me pujant?”
I jo,

pauperríssima de mi

o del tot llega en la matèria,

no sé si n’he après ni poc ni gaire

de cuidar-te,

però sí ♀ sé que no ho oblidaré
mai.

Per moltíssims més anys

i ben vius i joiosos,

Prinsa...


Lurdes Estruch, abril'12
fotos d'Heura: hivern'95, estiu'00, hivern'04, estiu'11

53 anys

53 anys

Ha degut fer

que feu de plegats,

de convivents,
de comprovada paciència
meritosa i compartida,
de l’enllaç
matrimonial.


Quan jo era petita
us sabia a distància,
El papa els raïms
i la fàbrica
Alguna vegada,
molt poques,
una plantofada
I l’excelsa

CARBASSA

al josep-de-les-bates.

La mama enfeinada

però sempre tan clara.

A tal dia d’avui,
18 del 3 del 2012,

Vull dir que me’n fot
la suprema postrema
testença
que heu fet,
ja que us duc
pètriament
enllosats
dins meu:

La Mèlia,
ni que sigui per pròpia mancança,
d'una,
en el record
i assumpció

de com feia de MARE.
El Josep,
Aigua-renter,
en el delit i en el joc
d’anar-se’n avall
a les seves;
en el lligam
primari i rústic,
atàvic,
que nua i desnua
cada dia de la seva vida

amb la terra.

Lurdes Estruch 18/03/12; fotos: (i) l'hort, (ii) la riera, i (iii) en un marge "d'allà a baix la carretera".

TMB

HAVER APUJAT TANT PREUS

DEL TRANSPORT PÚBLIC

I

AL-

HO-

RA ESPAIAR TAAAAAAAAAAAANT……… zzz…

zzzzzzzz…..

FREQÜÈNCIA D’HORARIS,

TRAJECTES,

EQUIVAL

RAS I CURT

AL MÉS SIBIL•LI-

NAMENT DESCARAT

—oxímoron s’hi valgui—

PILLATGE AL CÍVIC

(i clico fi).

Tal dia com ahir, de 14,50 a 15,34, a la parada del 40, fiu galdosa memòria de vós, batlle Tries.

MARUIXA

No hi has de fer-hi cabal,

fem favor sorrut,

2 infants adolescents,

e-go-la-tra-pur.

Què li fot,

si

no

ni tan sols

no has rebut

1 detall

de part seu

en l’aniver-

sari,
sinó

encara

si has oït
de boca llur

un lleu esment

congratulant...

—Oi que a tu tampoc no et rutlla, Maruixa?

Almenys t’ho haguessin esbotzat en fil de veu a tall d’excusa!

51



Són cinquanta-un,

51:

Confronteu-hi elegància

de dígits.

Sense cotxe

ni renda

ni finca

i marit

O

EL

sentir-

se caure

just ara

repic de

l’herència

l'estol de

pubilla

lletrada

la nina

proclama

en llatí.

No sé què
cou

més
SI

l’ensulsiada just ara

del mite de l’avi:

o, l’asprívola, ocre i austera,

atàvica catalanopagesia,

amb tot, del seu pòsit,

el pro-

pi dret

patri-

monial,

O

la vulnerabilitat que sento just ara

que hom nota que pesi

de la meva testa

de des-

casada
femella

és a
DIR 
dei-

xada, per EN

de la mà

de la dea.

De fit a fit.

M’enfilaré damunt

TON 1,

51,

I creuaré les cames,

per

contemplar-

HI,

des de la càndida

nítida

dràstica

altura

que et caracteritza

l’aital panorama.

Badar-hi 
BÉ.