Són cinquanta-un,
51:
Confronteu-hi elegància
de dígits.
Sense cotxe
ni renda
ni finca
i marit
O
EL
sentir-
se caure
just ara
repic de
l’herència
l'estol de
pubilla
lletrada
la nina
proclama
en llatí.
No sé què
cou
cou
més
SI
SI
l’ensulsiada just ara
del mite de l’avi:
o, l’asprívola, ocre i austera,
atàvica catalanopagesia,
amb tot, del seu pòsit,
el pro-
pi dret
patri-
monial,
O
la vulnerabilitat que sento just ara
que hom nota que pesi
de la meva testa
de des-
casada
femella
femella
és a
DIR
dei-
DIR
dei-
xada, per EN
de la mà
de la dea.
De fit a fit.
M’enfilaré damunt
TON 1,
51,
I creuaré les cames,
per
contemplar-
HI,
des de la càndida
nítida
dràstica
altura
que et caracteritza
l’aital panorama.
Badar-hi
BÉ.
BÉ.
Una preciositat!!!
ResponEliminagràcies, Mercè!
ResponEliminaQUE BONIC, LU! TANT EL POEMA COM LA MÚSICA... GRÀCIES BONICA!!!!!
ResponEliminaMARTA VALLS
Molt bona..... petonet preciosa... Mercè
ResponEliminaSer el que som,
ResponEliminao no ser allò que se suposa que hem de ser?
Aquesta és la qüestió.
Vivim empeltats d'antics prejudicis,
i quan la realitat no hi coincideix,
ens trobem perduts
en el no-res de la quotidianitat.
Tot es capgira,
i l'únic que tenim assegurat
és la genial possibilitat de reinventar-nos
a cada pas.
Encantador, un autèntica delicia.
ResponEliminamoltes gràcies a tu, Marta, i a tu, Mercè! petonets.
ResponEliminai tant veritat, Joan! el que passa és que tot sovint un topa amb el pes fàctic de diverses engrunes de la immediatesa quotidiana. i se'n sobta. per això dic de creuar-hi les cames...
ResponEliminam'encanta que t'agradi, Alfons! una abraçada molt i molt forta.
ResponEliminaEl pes de la quotidianitat, d'allò que ens han ficat al cap al llarg de tota una vida, d'allò que sembla que "ha de ser" per força...
ResponEliminala qüestió és anar tirant. I, sobretot, intentar treure suc d'allò que tenim, més que no pas capficar-nos en el contrari.
Funciona molt bé poèticament. Llisca perfectament l'aital panorama.
siiiiií... que prou feina hi tenim, i galdosa i al capdavall si un escarrassa potser fins i tot gratificant. que és el QUÈ.
ResponEliminamoltes gràcies per l'elogi poètic (m'han sortit els 2 ítems centrals a tall de glossa i la introdució i la cloenda com pinzellades. i he anat polint i polint. veges-me intent corellà al vers 30!). petonet, Anna.