dimarts, 17 de gener del 2012

Del maternal (o “Amor” o si no, vulgues que no, “Captatio benevolentiae”)



Em sobta
la recurrència
que em ve,
dia sí dia també,
d’heure’m conscient
que la gran meravella
de la meva vida,
la més intensa,
ha estat
és
fer la mare
ser-ne.
I,
si,
en el meu cas,
és un sentiment
profund
intens
sublim,
I ho he fet,
o
ho faig,
tan diferent o convencionalment...
siguem francs:
objectivamalament,
La meravella que besllumo
o albiro
deu venir
de l’expectativa,
per força
inacomplerta,
d’imaginar
QUÈ deu sentir:
la immensa profunditat
miraculosa
en què es deu sentir immergit(ida)
aquella
(o aquell)
qui
ho ha fet,
o ho
fa,
senzilla-
ment
BÉ.




8 comentaris:

  1. Fer-ho bé?
    Entre que aprenem i desaprenem
    dels vells prejudicis,
    tòpics i passions;
    amb prou feina ens dóna temps
    per assumir i aprendre
    dels errors.

    ResponElimina
  2. Bon dia Lu, res a dir al teu poema...... les mares aprenem i gaudim i patim i ho fem bé, segur..... Mercè

    ResponElimina
  3. Prou captatios i prou flagel·lar-se. Vols dir que hi ha alguna mare (o pare) que ho faci bé? Segur que no. Tothom comet errors, d'un caràcter o d'un altre, per excés o per defecte, per motius tan diferents i variats com la vida i les persones. I, si no, analitza les actuacions dels teus pares i ho veuràs. No neixem ensenyats, no fem cursets de pares, fem el que bonament podem i sabem.
    Amor, molt d'amor. I paciència i una certa renúncia. De mica en mica, amb el temps, les coses es van posan a lloc. Quan els fills comprenen que els pares no som supermans i superwomans, sinó persones de carn i ossos amb les nostres pròpies pors, mancances i frustracions.
    Un petonet, Lu.

    ResponElimina
  4. Cap sentiment és comparable ni és tan penetrant com l’amor de mare, tanmateix, les relacions son sempre febles i la vida dona moltes voltes que a vegades fan brollar dubtes, el poema, però, per a mi, expressa sensacions inequívocament positives i entranyables.

    ResponElimina
  5. Hola, Lu!

    Estic d'acord amb l'Anna. No naixem ensenyats ni amb llibre d'instruccions. Però l'instint maternal és un dels més forts que conec i supleix bona part de les mancances.
    Fins i tot quan ens equivoquem el que busquem és el bé pels fills.
    Sí, és una meravella immensa i sublim l'experiència de portar una vida al món.
    Petonets!

    ResponElimina
  6. MOLTES GRÀCIES A TOTS 5!
    la veritat és que ja ho sé, això que dieu, i el sentit aquest de culpabilitat hi és més quan l'experiència maternal, la dedicació, el dia a dia, no és per a una una qüestió vocacional. no ho sé: quan jo era petita, hi havia nenes que tenien claríssim que volien FER de mares + mestresses de casa, amb la dedicació, els hàbits, l'organització tradicionalment entesa per al tal mester. jo, no.
    i ara, que he de fer de mare total, noto que no en sé d'aquesta manera convencional (amb la qual cosa hi ha cops que voldria definitivament ser de les altres!), i/però al capdavall sempre acabo adonant-me que si faig el que puc, i si mantinc la calma, i si hi diposito molt d'AMOR, ja acaba quedant prou bé. i aleshores, si ho noto, sóc molt feliç.
    i hi ha de tot (positiu, negatiu, recapitulatori...), i per això pel carrer m'assalten llambregades d'aquestes de la consciència del meravellós que arriba a ser ser mare.

    tot això ho sabia quan he fet el poema, d'aquí el títol. som el que som i a fer-hi el que puguem amb DO de pit. (oi?)

    ResponElimina
  7. Un poema molt entranyable: amb dubtes, sentiments, esperances orgull de mare: quina escudella més bona!, encara que de vegades no surti com nosaltres volem.
    Jo, abans de parir, em vaig comprar les revistes "Ser padre", llibres i més llibres... i he tingut de totn i més, i tinc... I no sé com arreglar moltes coses perquè no estic sola, però tampoc sé com sortiria si estigués sola. L'única cosa certa que sé és que he intentat fer-ho el millor possible. Una abraçada, Lu!

    ResponElimina
  8. suposo que és aquest el QUÈ, Maria Teresa; deu ser allò de la facilitat major o menor que tenim cadascú per a unes coses o per a unes altres, però que les podem fer TOTES, a l'específica i bella manera. i que la vida, si et deixes, és un continu aprenentatge. i molt d'amor.
    una altra abraçada molt i molt forta.

    ResponElimina