moltes gràcies, Jordi! se'm va començar a acudir literalment ahir migdia, anant cap a casa a dinar bo i pelant-me de fred. L'ideal m'hauria estat haver-lo mantingut tot amb el ritme inicial (1v5síl./2vv3síl.) i la rima en o, però em va faltar paciència. com un joc. vejam un altre dia.
El tarannà de cada instant,
ResponEliminaentre el delit fogós
i el gos tremolós.
Potser
tots tenim quelcom de genial
i de subnormal.
Potseeeeeer... la gràcia deu ser saber fer tocar-se els extrems, que claquin l'un amb l'altre de goig i sapiència.
ResponEliminaEstructura amb combinació graciosa sense descuidar la rima. M’agrada molt!
ResponEliminamoltes gràcies, Jordi! se'm va començar a acudir literalment ahir migdia, anant cap a casa a dinar bo i pelant-me de fred. L'ideal m'hauria estat haver-lo mantingut tot amb el ritme inicial (1v5síl./2vv3síl.) i la rima en o, però em va faltar paciència. com un joc. vejam un altre dia.
ResponEliminaImprovisar és un dels bons camins per a la poesia.
ResponEliminahehe... més gràcies!
ResponElimina