divendres, 25 de juny del 2010

O, Revetlla


—O Revetlla del dia i la nit!
:
Amb les bruixes del foc i a pertot
i un bruixot del color i de la llum
que transita la vida en el cor,
prop del riu entre el jazz dintre el grau,
amb el vidre i la xarxa per falç,
la marea social.

—Escolta:
Que ens n’ha avançat un esclat
(en Grau)
de la teva gràcia
joviniana,
serpentines i rauxa.
És turquesa, rogenca i ocrada,
vestida de nit,
o diàfana
guspira de màgia.
L’ha atrapada al dedins
del caliu, al teu si,
i espurneja,
encara.

Fes-li pau i molta felicitat
(igual que a tot hom, d’enxarxat, qui es digui “Joan”
i qui no també, per descomptat.....)



2 comentaris:

  1. Gràcies, Lulu, per aquest càlid poema d'amor i revetlla, acompanyat d'aquestes dues cançons que saps que tan m'agraden, i que tot plegat et fa més propera.
    Solstici del Sol i el foc i les bruixes i els bruixots i el riu de la vida i el jazz i la màgia dels moments sagrats.
    Solstici d'un esclat de petó que és llum de passió.

    ResponElimina
  2. de res. vaig mirar de ficar-t'hi al més aproximat possible a com et sento essencialment, igual com vaig intentar dir com d'essencial i nu (bé que elegant, enguany) que veia el teu esclat.
    (tot escampadet en un matí saltejadament laboral, tb al metro...).
    i les cançons, per a acabar d'arodonir.
    petó.

    ResponElimina