Eeeeep, matiners.....!!!:
Vaig a mirar si m'adormo una mica
esperant que no apunti
del tot candorosa
del tot candorosa
encara
la llum matutina,
de l'alba.
En fi.
... No fou Julieta qui va equivocar
embadalida,
embadalida,
un dia,
lletrat rossinyol
de nit
de nit
per blanc i
llampant
terraqüi
plomífer
gall?
llampant
terraqüi
plomífer
gall?
M´ha agradat molt, tant el poema com la música!!
ResponEliminaJa m'agradava molt, però ara amb la música encara més!!
ResponEliminaGràcies, Lurdes!! Trobo el poema genial: oportú, clar, com una floreta acabada d'obrir!! I el mèrit de l'hora que ha sorgit a la llum!!
Petons!!
moltes gràcies, Judit, guapa.
ResponEliminael poema m'he llevat a fer-lo quan m'he despertat de sobte per allà a les 4, i allò que comences a donar voltes a coses. suposo que l'he escrit per desviar-hi l'atenció. i després he mirat de polir-lo una mica.
moltes gràcies (i per duplicat!) Teresa.
ResponEliminase m'ha anat acudint plantar-lo com una alba, és a dir la cançó trobadoresca.
hi he posat una imatge de Romeu i Julieta que m'ha agradat del gúguel (hi queda una mica paròdica, no?, suposo que és així com ha de ser).
I la cançó! : pertany al disc de Maria Laffitte (la coneixes?) de música trobadoresca. de fet d'albes n'hi ha moltes, i suposo que hauria d'haver buscat més bé, però com que la Laffitte m'agrada en tot, doncs l'he penjat "a sordes" (allà on estic no tinc altaveus).
Està molt rebé. Jo no escolto mai les músiques, ostres, per un motiu o per un altre. Però algun dia ho faré. I a dormir més, eh?
ResponEliminaEnginyós i breu relat fruit d’una situació que a molts torba: No dormir, ho dormir poc.
ResponEliminaPeculiar música de trobadors, m'agrada.
La lluita entre el reflexiu mussol i el belicós gall.
ResponEliminaI l'endemà comprenem que tot era producte de la nostra imaginació.
Ser la consciència del mussol-gall al punt de l'alba i dir: jo sóc (reflexió i lluita).
Perquè el nostre pitjor enemic el portem a dins.
ResponEliminaCurt, però molt original... Està molt bé Lurdes.
ResponEliminaLa música dels trovadors també molt bé!
moltes gràcies, Anna!
ResponEliminala música trobadoresca és tot un QUÊ, jo la trobo meravellosa...
(i sí que hauria de dormir més, però fa tant temps! : jo quan era petita li deia al meu pare: "no dormo mai...")
Joan:
ResponEliminaSí que és veritat que hem d'assumir les pròpies contradiccions i, un cop fet això, neutralitzar-ne els punts foscos, el negatiu. I és un gran QUÈ, en QUI ens relacionem, que faci un altre tal.
D'altra banda la imatge en si del meu poema és la de la famosa Julieta, que voldria més llarga la nit.
Moltes gràcies, Pau!
ResponEliminaÉs una passada, la música trobadoresca, i n'hi ha de força rude, però també n'hi ha de melodiosa. I de satírica! (he de penjar "ara lauzets, lauzets, lauzets...", amb la traducció...: hi roden per sota-terra els caps més enmitrats...!)