dibuix: Joan Grau http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/108595/#comments
1000 tons rosats t’amanyaguen al ras,
prat. Rellisca un cuc, papallona sorda,
com voles. Les flors són liles, groc, roges.
El riu baixa ple. 2 ànecs que hi nien
cloquegen, s’exclamen, virolats artistes
en va. Extasien la gent que rondeja
pel pont en frenètica pausa. O brega.
“Canvio paraigua nou color malva
que s’encalla i vestit de núvia salmó”,
quina por, amb sabates de taló.
És la vida que serpenteja en cicles,
estimes. Grisos titans gratant l’aire
i de fons la mar brava, ara. La res urbana.
dibuix: Joan Grau http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/114669/#comments
Molt elaborat i musical. T'imagino recitant-lo. M'agrada especialment "Rellisca un cuc, papallona sorda, com voles".
ResponEliminaHi ha un punt irònic, per l'avorriment que tenim tots de tanta pluja i mal temps, suposo.
Enhorabona, Lulu.
Arriba un moment a la vida
ResponEliminaque ja no hi ha paraigua
ni vestit de núvia que valgui,
ja que l'autèntica primavera
és al vèrtex del silenci de la consciència.
Me n'alegro que t'hagin servit els dibuixos.
ResponEliminaM'encanta Tchaikovsky. I l'animació és molt bona.
Dibuixos plens d'esplendor.
ResponEliminaFloriment primaveral airós i ben escollit.
Musicalitat i rima bastida d'espontaneïtat.
Alegria i color versejant el paraigua (té molta gràcia).
Final ben endraçat.
To breu però just. M'agrada molt!
Acabo d'arribar de fer una passejada pel camp, i no podries haver triat millor poesia. gràcies...ho acabo de veure tot això que dius
ResponEliminaMolt bonic i acolorit, Loures! Ideal per a fer una "frenètica pausa"!
ResponEliminaLurdes: és fantàstica l'unió de la poesia amb els dibuixos i la música, també representada amb dibuixos: cuques-fades que acompanyen tots els cicles de la natura.
ResponEliminaM'has tocat, m'has tocat! Gràcies!
Una abraçada
Hola, Lurdes!!
ResponEliminaCada poema, cada dibuix, cada comentari vostre és un regal per a mi! Què puc dir? Doncs que aquest poema il·lustra una experiència viscuda avui. Tornant del concert, a La Garriga, he passat pel pont del Congost i he vist uns ànecs que nedaven contracorrent... i això que el riu baixava valent!! M'he admirat de la constància i l'esforç de les aus. La vida que es resisteix, que lluita encara que les condicions no li siguin favorables... no és una mica això la primavera? La victòria del ser??
Gràcies, Lurdes, és curiós com tot s'entrelliga i acaba tenint sentit...com una connexió còsmica! Petons!!
Es la vida que serpenteja en cicles, com aquestes petites fades alades i lluminosses volant i voltant, hem recorda BAMBI.. música colors apassionats, paraules, amor, estimes, desitjes, la llum ja es una aliada nostre.. ara son quasi ls 8 de la nit i encara veig els raigs del astre.. no caldrà paraigua.. podràs anar lleugera acompanyada del sol. Una peciositat d'escrit de música i dibuix.. que més es pot demanar una tarde de diumenge del mes de maig??
ResponEliminaLurdes es preciós....cadascun m'agrada més que l'anterior....no se si es que tu ho fas més be o que com sou tots/tes tan curosos amb la nostra llengua, de mica en mica tot se'm va fent més entenedor.....
ResponEliminaDe totes maneres Lurdes....els teus poemes quan creixen i es magnifiquen, es quan tu els dius.....amb la teva personalitat...."tal com raja"
Espero ben aviat sentir-lo dels teus llabis....
Jo ho he compartit en el meu mur de Fans....si et sap greu, m'ho dius i ho trec...de tota manera alló es un petit raconet....tots els que i anem som amics.....
petonets Lurdes!!!!
les il·lustracions de Joan Grau sempre son precioses....pero les que tu esculls o ell et regala encara ho son més.....
i l'animació amb la música de Tsaikowsky m'ha emocionat.
Gràcies per compartir emocions..... en un dia i una hora especials!!!!!
Visca la poesia, visca la llengua, Visca el Barça que acaba de guanyar la 20ª Lliga....i Visca Catalunya!!!!!!
Carmen Gual
Preciós, com tot el que tu fas.
ResponEliminaM´ha agradat molt, Lurdes!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Anna, per trobar-lo musical i elaborat. També celebro que hi notis el punt irònic; no té a veure amb el camp ecòlogico-climàtic, sinó amb el mateix curs de la vida: és de caire humà. Hi ha els cicles naturals (primavera, estiu...) com també els vitals, en cadascun: a això apunta el 1r tercet, i ho concloc (o ho intento) en el 2n tercet.
ResponEliminaI així com he començat descrivint un paisatge rural/turístic --tb un punt irònicament: rellisca el cuc, la papallona sorda-- (els 2 1rs quartets), concloc arribant a la ciutat.
Vol ser el moviment, el curs natural de les coses i l'evolució humana en el transcurs de la vida: d'aquí el 2n dibuix del Joan, i el vals.
Joan: moltes gràcies per deixer-m'hi posar els dibuixos, que el sento que hi van com anell al dit. De fet havia pensat en el 1r, de la papallona amb les flors en cor ("polinització" ("nacionalista" però és igual): és molt eròtic aq dibuix, e?) per introduir la primavera, i anant-hi em vaig trobar per atzar amb el 2n: "La força centrífuga-centrípeta de la vida", el titules, i vaig pensar que clavava el sentit del poema.
ResponEliminaIgual com anant directa a la "Primavera" vivaldiana em vaig topar amb el "Vals de les flors" de Tchaikovski i em va semblar que encertava molt més el poema.
"l'autèntica primavera
és al vèrtex del silenci de la consciència", dius: sí que cal sentir-se, saber-se i mantenir-se, i relacionar-se, del tot essencialment.
Moltes gràcies, Jordi!
ResponEliminaPel que fa a la rima, miro de disciplinar-la-hi per al final dels vv. (quan la idea és la de fer un sonet), així com la mida dels vv. (aquests fan 10, tot i que he hagut de comptar amb cesura en 2 casos --en els altres no-- perquè si no, notava que m'hi fallava el ritme: per tant és una mica irregular, però trobo que tb s'hi val).
El secret del primer tercet és que em va sortir tot sol un dia d'abril que s'esqueia el meu primer no-aniversari (o sigui, els 19 anys previs a aquest d'enguany, hi commemorava l'aniversari de noces), i que plovia. El paraigua era d'un to malva, i el vestit de núvia, tb.
Com que estava a mitges en el sonet primaveral, vaig pensar que l'hi podia inserir.
Moltes gràcies, Josep! De fet va d'allò més bé sortir a passejar (o a feinejar) pel camp, un s'hi pot desofegar i relaxar. Amb un paper i un boli per si et ve una idea, o amb una música (o no).
ResponEliminaI tot quadra tant! (vull dir la natura, intrínsecament).
Pilar! : "frenètica pausa", sembla contradictori però no ho és (crec) (igual m'ha quedat oximorònic i tot, sense voler, hehe....)
ResponEliminaSuposo que té a veure una mica amb l'estrés, o amb el miler de coses sempre pendents que encara i passejant poden venir-li a un (més o menys ordenadament) al cap.
Maria Teresa: em fa molta il·lusió que també trobis idònia la complementarietat de tot plegat aquí: el poema, els dibuixos d'en Joan i el ritme de vals (amb fades i flors) de Tchaikovsky.
ResponEliminaUna abraçada ben forta!
Teresa:
ResponElimina"La vida que es resisteix, que lluita encara que les condicions no li siguin favorables... no és una mica això la primavera? La victòria del ser?? ... tot s'entrelliga i acaba tenint sentit...com una connexió còsmica!",
és justament això el que he volgut dir en el poema (en tenia una idea impressionista, tant del paisatge natural com de la vida, i ho volia oferir formalment així, com un seguit d'impressions).
Essencialment, vol ser justament el que tu dius.
(I els ànecs també són litarals per a mi! : un petó ben fort.)
Moltes gràcies, Mercè!
ResponEliminaI no és acolorir-ho d'una manera bucòlica i a gratcient (o no n'era la idea: per això el to és breu, com ha dit en Jordi, i hi ha una mitja ironia, com deia l'Anna).
I sí que pretén expressar la totalitat de la vida humana dins de l'entorn (natural: rural i finalment urbà) i en tot el seu moviment. El pretext és la primavera (per això el 1r dibuix); i el fons, l'essència (del poema) es corresponen amb el 2n dibuix i el vals (floral).
Moltes gràcies, Karma/Carmen, pel que em dius. De fet és allò que un comença a escriure el que sent i de vegades ho té llest més aviat i de vegades s'hi allarga més. Aquest poema ja feia temps que em durava, crec que ja tenia la 1a estrofa, el 1r quartet descriptiu, i enmig hi vaig fer el de l'atzar (que em va sortir d'una tirada) i després el de l'amor barroc.
ResponEliminaLa idea era fer un poema a la primavera, i se m'endarreria perquè el disciplinava formalment (mida de versos i rima, exposició i conclusió) per a un sonet. I després no l'he deixat anar fins que no m'ha semblat que sonava bé (el darrer tercet se m'ha resisitit tot el cap de setmana, i encara no sé si me n'he sortit prou!).
Clar que el pots compartir!
Un petó ben fort.
Ostres, Albert, quina flor més bonica!
ResponEliminaMe n'alegro molt que et sembli preciós (i que ho vinguis a dir, hehe...).
Moltes gràcies, Judit, guapa! : estic molt contenta també que t'agradi.
ResponEliminaHola Lurders,
ResponEliminaPerdona, però fins ara no he vist que havies publicat un nou poema.
Molt, molt adequat, espero que al final aquesta primavera es posi a l'altura del teu poema, i sigui igual de bonica, que fins ara no ho ha aconseguit...
Una abraçada i gràcies!
Moltes gràcies a tu, Torredeflot! Ui, la primavera... : els estats equinoccials ja ho tenen això, d'ambigus, indecisos i volubles! : un els ha d'apamar i mirar de transitar-hi d'una manera rica i plena. Oi?
ResponEliminaUna abraçada ben forta.
Lurdes, ja deus saber la ràbia que dóna quan estàs escrivint un comentari i just quan estàs acabant, toques una tecla fora de lloc i a la MMMMMMM..... el comentari; doncs just això em va passar anit aquí, i ja no tenia ganes de tornar-hi. I ara què és que jo volia dir-te? Uf! Doncs, suposo que era quelcom semblant a que els sonets formen part de les meves debilitats i que un sonet amb tant de colorit i tantes idees i imatges que t'ho poses quan escrius, doncs encara mola més ;) Ja és difícil ja, en quelcom tan petit i tan formal com un sonet relatar tantes coses com tu fas, i ho has fet, m'agrada molt, ja no sé què més dir-te, ara no sé com li fotràs aquí el teu ritme hip hop quan el recitis ;)
ResponEliminaUna crítica, el vídeo aquest de Txaikoski que hi has posat no m'agrada; el graciós que el va enregistrar anava tocant el botonet del canal dret-esquerre tota l'estona i toca molt els nassos, si l'escoltes amb els auriculars te n'adonaràs
ResponEliminaJordi, el ritme en els sonets és més cadenciós que en un hip-hop, perquè vulguis que no es tracta d'un únic discurs que es va estirant des de l'inici del 1r quartet fins al final del 2n tercet. no? I que ha d'incloure l'argumentació i la conclusió.
ResponEliminaEl que passa és que jo aquí he trencat també una mica el to (i suposo que també es deurà notar rítmicament) en el 1r tercet, quan parlo en directe incorporant l'anècdota del vestit de núvia i el paraigua.
De fet aquí no faig res més que incorporar-hi el vessant humà, per anar a parar als cicles vitals (2n i darrer tercet i conclusió).
La primavera n'era un en l'àmbit natural, i em servia per començar.
Em fa il·lusió recitar-lo
Pel que fa al vídeo, jo m'he deixat portar pel ritme del vals (extremadament cadenciós) i per les fades que hi ronden. La qual cosa se m'avé molt amb la màgia present en la natura (i de fet en la vida). No hi entenc tècnicament.
Una abraçada.