Tot té un sentit!

Tot té sentit!

Aquella fiblada crua
dins teu

a la una 
la matinada

en descobrir que no hi era

O aquella titella que vas capir de seguida

que no era seva

O també:

El lapsus total

descontrolat a

les parades d’un bus

habitual

a l’instant que 
ascendia

prístina ella

la Imatge

Tot té un sentit

I que el puguem capir

mesurar

apilotar en el conjunt i

al bell damunt

d’ell

seure-hi

O etzibar-hi un tros
de guitza solemne

I créixer

27/04/15

Mont

Serrat

í
Dilluns

Per molts anys, maga!

                 

Semblàvem l’Elizabeth Bennet a tota pastilla austeniana                                          

en córrer

qui diu la muntanya, la indòmita vall anglicana

o la Rambla nostrada

Tan belles, veloces, com ella

d’un Zuric estant, casual

a casa

divendres passat.

Pretext?

No en Darcy Fitzwilliam, a fe

ni res

Sinó xerrar.

La birra, divina mesura entubada, canyeta fina, com dóna

POÈTICA PURA

quan t’espetega a la llengua i això mateix —res més— desencuirassa la ment

(—Perdó... què he dit?)

Igual que un petó.

O aquella manyaga sobtada desentumint-te la màgia i trencant-te a

micromilionèsimes miques

l’efígie, les restes de cripta de gel

adolescent.

Que els astres poètics

artístics

social-analítics que vinguin

humans

et siguin propicis

reina

en aquesta vint-i-unena entrega

Heura

filla meva

guapa

capicuada

maga

PER MOLTS ANYS

15/04/15

plany no-publicitari

Amb el TE

se t’apareix una fada

que t’acarona la panxa

i et diu

No ploris

el vist

ni l’oblit amb què veus

que t’amara

ni el temps fugit

La pessigolla

—que dolça que càlida…—

que t’amanyaga l’entranya

i et diu hola J

amb el TE

de xocolata i taronja

és un plaer

No el bescanvio

ara com ara per 

RES

EL DESDENY o "Ras i curt" o “Bon vent i la barca alada...”

EL DESDENY ( o "Ras i curt" o
“Bon vent i la barca alada...”)

Que un a-

ra antic

íntim

amic

no t’ha-

gi dit

Ni un any

FELIÇ

d'Ani-

versari

No poc

Vol dir

Com si

o quasi:

“Me’n fot

no hi ets”

o igual

més val

o prò-

piament

si 

hi ha

que et mo-

ris
Via fora
doncs

i així és
Adéu

sense
més 

Entesos

81

81 

en fas avui,
enèrgica, tossuda, despresa,
remotes vegades dolça
i per això mateix impagable,
serena sempre,
mare;
potser ens haurem mirat l’una a l’altra
amb una certa recança
al llarg dels nostres dies,
la recança de no trobar-nos
a voltes del tot
en una entesa, com diria, amatòria,
en aquella complicitat 
que noto que em planyo una mica que no fluïa;
però et sento com el puntal més fort, més ferm, de mi:
com arrelada columna mestra que em dóna enteresa.
T’estimo a desdir, mare, Mèlia, mama:
milions de petons
i de gràcies.
FELICITATS.

3/03/15

HOMO CERTUS

HOMO CERTUS

M’esborrona —o quasi—

la teva qualitat de no dubitar

La immensa seguretat que atresores —sembla—

I que et fa relegar el que t’és sobrer del passat

al fons del pou

Oi més al clot del cul del fons
Si saps

—o et creus que és cert del tot que sí

que dol.

Admiro i m’horroritza

alhora

aquest teu irreversible

i insuperable

afany de venjança.

Cinquanta-quatrena algaravia

CINQUANTA-QUATRENA algaravia:

Entre la Lluna Llunera

-la Plena desfila i la Vella

entra-

s'instal·la certera

I resta  enquadrada 
a tall de
bella

entrega.