HOMO CERTUS

HOMO CERTUS

M’esborrona —o quasi—

la teva qualitat de no dubitar

La immensa seguretat que atresores —sembla—

I que et fa relegar el que t’és sobrer del passat

al fons del pou

Oi més al clot del cul del fons
Si saps

—o et creus que és cert del tot que sí

que dol.

Admiro i m’horroritza

alhora

aquest teu irreversible

i insuperable

afany de venjança.