divendres, 30 de novembre del 2012

divendres, 5 d’octubre del 2012

Oximorònica




Oximorònica
 ja que,
per més esclava
que tiri
al de-dia,
atansant-me
les garrofes,
vaig
lliure
com vent
sense
cap
anell
ni fermall
—si vas a mirar—
que em travi.
I em dic:

¿Com
pot ser,
si no tinc
minut
per notar
les dèci-
mes de segon
(i de trobar-me en un no sé què fe’nnnnn... de desconcert:
a tant arriba, la dita algaravia...),
que sigui feliç?

RECTE PREC




—Ossos tots,
Ròtula esquerra principalment:
Feu-me el favor de comportar-vos,
d’ésser discrets.
Que duc mig segle
amb levíssim escaig,
encara (home!)
amunt i avall,
i prevista
donar molta guerra.

Va... vinga...
us ho llego:
tindreu radiològica foto marcant figura...
per bé que després,
oi que us abelleix,
No em grinyoleu més!!!

l'única arma



 
La meva angúnia
o neguit
clama a l’infinit
amb udol rònec.
I l’única arma,
m’acut a esgrimir,
de defensa,
l’enèrgic parapet,
és el record
la personeta presa
—irracionalment—
i fer-ne una oda,
consol entre sons,
amorosa carícia,
família els amics,
que en perpetuï
la delicada
i vívida
memòria.

 

Dama mort



Dama mort                        
Ets un xoc
Que aclapa-
Res qui et veu
A l’extrem
Puix t’enduus
Treus del joc
Qui sotmets
Nul·la sort.
I si apun-
Tes plançó
Saba no-
Va florent,
     No hi ha res que et deslliuri de la meva categòrica repulsa i d'un infinit
     Desdeny.
    
    
    

dimarts, 21 d’agost del 2012

ERA L'ARA? (bis)



Són taronges
Les xancles
Les pedres
Saltar-
Les són
Blanques
Les aigües
Són altes
Caliginoses
Re-
Cimentades
No pas
De nacre
D’entrada
Rebutgen
Rellisquen
Germana
Misèrrim
O ble
D’impo-
Tència que
T’acompanya
Mesquinesa
Vana
Quin sol
Defugit
La lluïdesa
Dubtosa
De l’aigua
S’esmuny
Entre els pits
Breus
Nus
Què has dit
Les cames
Adolorides
Els peus
Nyèbits
L’alt ventre
et fa un
Bluf
I
Si t’en-
Dinses et
Sobta un
Pantà
Ves com
Passar a
L’altra
Banda
Ni se
Li acut
Apun-
Tar
A
La Lluna.