Descargola el delit obsessiu de
maldar que torni a
estimar-te ─delerosament, amorosa─ totes les vegades
que calgui: Estàs de dol; no t’enfadis
amb tu
de tant
descargolar.
Arribarà el jorn que el
reconsagrat
cargol no podrà collar més, ja;
ja sigui per acció dels altres en
tu, o per la mateixa inacció infusa
dels astres, del primer dia
exprés fins al darrer. Te’n faràs
increï
bilíssimes
creus; pots
pujar-hi de peus:
Cada cop ─millor dit: des-cop─
amatori és ─enllà de minúcies
vàries─ calcadíssim: igual.
I aleshores vindrà que diràs, exclamaràs,
el teu rostre adreçat a
la lluna:
“Com va poder ser?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada