dilluns, 20 de gener de 2020

El cargol



Descargola el delit obsessiu de maldar que torni a
estimar-te delerosament, amorosa totes les vegades
que calgui: Estàs de dol; no t’enfadis amb tu
de tant
descargolar.
Arribarà el jorn que el reconsagrat
cargol no podrà collar més, ja;
ja sigui per acció dels altres en
tu, o per la mateixa inacció infusa
dels astres, del primer dia
exprés fins al darrer. Te’n faràs increï
bilíssimes
creus; pots
pujar-hi de peus:
Cada cop millor dit: des-cop
amatori és enllà de minúcies
vàries calcadíssim: igual.
I aleshores vindrà que diràs, exclamaràs,
el teu rostre adreçat a
la lluna:
Com va poder ser?”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada