26 anys en fa
que vas néixer,
que vas néixer,
ja,
avui,
bruixeta meva,
Heura;
26 primaveres
que vas sortir d’aquest
si (o ventre) amb la teva mirada
sorpresa, sencera, ferma,
expectant:
«─Hooola...? Eeeeh...???
«─Hooola...? Eeeeh...???
On em porteu? A quina mena de coi
de via
d’entrada/sortida
he anat a parar?
Ja m’agradarà transitar-hi?
Fareu que sigui de bon
lliscar? Cuiteu
i no badeu: que fito i vigilo!
jo...»
Celebro infinitèsimament que hi siguis, fada, Prinsa;
delejo que els fats et
portin onades de pau,
d’afany d’embranzida,
de joia, alegria
d’amor;
onades que amarin
els dies, els anys,
els cicles de vida
que et queden per fer-te
GRAN.
Bonica, reina, PER MOLTS
ANYS
ANYS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada