dimarts, 2 de febrer del 2010

"Verbejant" (o "Breu enfilada verbal a la crònica urbana d’un")


dibuix: "El surrealismo y Sarah Tisdal", suplementosabado.fils.wordpress.com

JO,
Llisco en desori
per àzigues, rudes,
diàfanes, vil·les
deshabitades
I a vegades m’hi desolo
amb frenesia.
Enretiro al caos.

TU,
Conformes la forma informe
a la teva prístina
i virolada
mesura,
No pregues ni a déu ni al diable,
i la comparsa,
a l’aire...!

ELL,
La pètria paret,
Éreu 2 i no 3,
No li riguis les arteses
ni agudeses,
Ni l’esperis al cafè.
No t’és,
l’Ex.

NOSALTRES,
L’espurna que crema,
Que empalma,
Que abasta l’arc irisat
del cumulunimbus més alt
i crepita el paisatge,
Que esclata...
i baixa.

VOSALTRES,
Que ateneu un tal clam
virtual
sense aviar-hi un mal llamp,

ELLS,
Si m’ignoren, "de res",
Si es convenen,
també,
mutaré a soca-rel

I d’ALLÒ... :
“On és, que queia aquell lloc
de pujar al Tram-Vals,
per al pobre vianant,
en la immensitat de la via viària,
Si no hi ha aquí un forat, o una pu...-
lcra parada?”

7 comentaris:

  1. Està molt bé ser capaç d'anar del privat al general. Del particular a l'universal o, si més no, al nostre universal occidental i barceloní.
    Genial l'ocurrència de la darrera estrofa.
    Molt bé.
    Petons i endavant les atxes poètiques!

    ResponElimina
  2. Molt treballat. Potser m'hagués agradat més que acabés amb 'ELLS' i que 'D´ALLÒ' en fessis un altre poema. De totes maneres segur que deu tenir la seva relació i no la hi se veure, ja em diràs.

    ResponElimina
  3. moltes gràcies, Anna!
    sí, la idea és aquesta: d'agafar els ítems, els sentiments humans universals, i renovar-los al concret, específicament en cada exemple poètic. (és el que ens explicava p. ex. r.p. a classe de poesia.)
    després la cosa surt al capdavall com vol, es clar.

    ResponElimina
  4. Rbert : sí, segurament hauria quedat més rodonet.
    Però 1r se'm va acudir el "d'allò", anant pel carrer, i m'anava venint la conjugació automàticament, o sigui que ho vaig anar elaborant per aquí.
    I la relació que hi vull veure és que són reflexions del tot quotidianes, del personatge que parla i sobre els que l'envolten (tu, ell, nosaltres...); el "d'allò" és l'entorn.

    ResponElimina
  5. eo.
    en Pau Vallejo m'ha escrit que hi vol dir aix`o:

    "Al comentari només et deia que m'havia agradat molt, que el trobava molt original, i que a mi no m'hi sobrava res, perquè com tu dius als comentaris l'allò, és quelcom tan important per a qualsevol com l'entorn. Felicitats!"
    ,
    el que passa ´es que el mecanisme del bloc no li ha deixat penjar el comentari.

    ResponElimina
  6. Ostres Lurdes... flipo... em vaig currar un comentari i no s'ha publicat! Quina ràbia! Bé, et deia que m'ha agradat molt com verbeges estrofa a estrofa tot iniciant-la amb cadascun dels diferents pronoms personals. El sorprenent és que acabis amb un pronom neutre, el famós "it" anglès que sí el consideren un pronom personal.

    Ens fas traspassar de la realitat a la veritat virtual. Una molt bona crònica, Electra!

    ResponElimina
  7. moltes gracies, fada!
    (no se que li passa al bloc, en Pau tb m'ha dit en missatge que no li havia deixat penjar el seu comentari. I ara escric sense accents pq no em van be i ja m'he atipat d'anar esborrant i a sobre llegir-ho malament. en fi.)
    Pel que fa al "d'allo", es el que se'm va acudir 1r (ho dic mes amunt): despres m'anava venint el "jo" (m'estic canviant de pis) i automaticament el "tu" (no se si es recognoscible) i l'"ell" (aquest si!), i el nosaltres, etc.
    i ho vaig mirar d'engalzar com en una cronica quotidiana. (que d'altra banda, es de fet el que era!)

    ResponElimina