Hiverneja al vell tren 9-40.
La fragor acalorada t’alça.
I els llumets ciutadans
groc llampant verd brillant
atzurat
xiuxiuegen semàfors,
o plàtans,
o grAtacelades,
Com follets abrivats
allunyant-se
en la nit ferroviària
i se’t regira Al llombrígol del fons
la coïssor de l’antiga rialla,
del sol matiner,
la manyaga,
Pandora encapsada,
i l’estació de baixar-ne
fa dies que enfila
eixerida
estordida
arrauxaaada...
arrauxaaada...
i ja avança.
Salta!
Hermoso, Lurdes, tus palabras tienen el ritmo del tren de los deseos perdidos. Un petó del teu amic,
ResponEliminaV.
muchisimas gracias, Poeta, por venir a traer tu preciosa huella!
ResponEliminaDe ritme tant intern com extern, el contingut del poema xiuxiueja bibrant entre els versos camí de l'antiga rialla.
ResponEliminaPreciós, Lulú.
moltes gràcies, Manel,
ResponEliminade fet també pot interpretar-se com una auto-cançó d'aniversari, ara que me n'adono, i pel que fa a la perspectiva interna i externa, també puc imaginar-me'l com auto-remenant (jo mateixa) papers de seda i galindaines i trobant-lo al fons d'una capsa.
(que no cal que sigui pandoriana, hehe...)
Té el fascinant sabor del viatge i el canvi.
ResponEliminaEls llumets ciutadans resten en rere,
se't regira el llombrígol,
i l'estació de baixar-ne.
Salta!
Un bell instant d'un llarg viatge.
Xiuxiuegen,
ResponEliminaI al xancra roig
el record de l'antiga rialla,
la manyaga,
i la capsa pandoriana sense tapa.
I una mena de bot...
de l'esperança.
M'encanta la musicalitat que té i la senzillesa en arribar al lector. És més breu que altres dels teus poemes i, en canvi, sembla molt rodonet. Molt acabat. El final m'agrada també força.
ResponEliminaFelicitats!
es que l'esbos va sorgir d'una tirada, i despres anar farcint i alhora polint. (de fet una mica com el dels "fogots", i l'"electra". o mes.)
ResponEliminamoltes gracies, guapa.
(i m'hi va sortir una snestesia: "els llumets ciutadans xiuxiue[jant] semafors", hehe...)
ResponEliminaPoeta:
ResponEliminaando muy atareada dando clases, corrigiendo, i paseando de vez en cuando por aquí para respirar, pero no dudes que iré a tu enlace lo más pronto que pueda, mañana a más tardar.
un abrazo.