doble plec d’amor fugaç

[AVANTCOBERTA]

Són 1000 astroides

en punxa

que arriben

i et fiten

pels dits del calfred,

ert,

a dintre del peu.

La feixuga punta

de l’ungla

que es tensa

i repensa

en la inèrcia

la genuïna

essència

del gel,

Tel

al frec del no-res.

I.

Com és,

Que

20 anys menys

I et fessis nítidament just

I una intrínseca puresa

... autista

t’amarava,

I

20 anys més

I et facis gèlidament cínic

I una irreprensible abstèmia

esportiva

t’embolcalla,

I així com no m’ets,

L’EX,

No et dignes ni a llegir-me

del dret?

II.

I com és

que tu,

l’HOC,

que

a cops sembles

Foc,

La flor més rodona

amatòria

per dins i per fora,

a l’estora del foll

Doll

de líquid ambrós

abrusador,

a cops semblis

fel?

Metòdica mel,

l’absenta planera,

Entelèquia

valenta

i etèria

Allunyada d’aquí,

Ni...

que amb tant frenesí

[RERECOBERTA]

que el sento:

Són 1000 estrelles

antigues

formigues,

caliues al plec

llec

de sota del peu,

Que s’hi dipositen,

amigues,
sentides,

I s’hi arremolinen

alegres,

festives,

baixant les escales

del metro.