SINERGIA - Heura'22

Heura

Nina

Prinsa

Els teus ulls són

els meus

aquí, en un tímid

respir

de pell

de lli

El cosset que somia

acoblat

La vida hi

glatia

tèbia

tendra

de seda

en petit

embolcall de

cotó

Blau

Fi

Rodó

En sabia tan poc! i en summa tant...

de tu

que si et movia un

xic

o bri

d’aquí

—dècima de segon, a mig sospir de la imatge—

et perdia en minúscul

ensurt:

despertaves, i escampa la

màgia

Fada
clara, que

assalta

potser en abrandada

complanta

...Tant a la brava

com ara

Nena

Heura

Prinsa

Vint-i-dosena entrada

Que a cops he de reconcentrar-me per repescar-te

l’aire, Vida, la sintonia

aquella que, amb un mes o dos

de decalatge —aquí, a la imatge— et

prenia: delícia inserida, remor, ni pesa una mica... a mi

dins

meu.

Tresor, de

cor

Amb un gran escreix
d’amor
♥

Desitjo que tinguis un gran

Feliç

Gojós

Introit

tan teus

a aquests

22

SAHASRARA 82 mare

Cada dia de la meva vida

mare

em faig creus

i em puja

una destil•lada adrenalina

de sota del tot del fons 
del cor

al radi més àlgid

eteri violaci

SAHASRARA

de la closca

Que la vostra vida

mama

la teva i del papa

fos de pura necessitat

reclosa

tallades les ales

constreta

per una postguerra esperpèntica

dictatorial

en un país

el meu

tan xic

i fi

racó raconet

de dalt del nord-est

l’estat

Shepharad

tastat del tot lliure

A tu et prefixaren: cosir

que no

que no

que no ni et plaïa

ni poc

ni gaire

i criar

que mira

Si tu destacaves en mates

DONA
L’esforç que esmerçares

i tu

i el papa

entre altri

per treure’ns un xic

el just necessari

de l’auca

es mereix el més

gegantí

BES

o mil

milions

de flors

d’amor

de gràcies

Per molts

i molts anys

Amèlia

Mèlia

Mare

Feliços

82 
trams

JOIA

nostra

MAMA
3/03/2016

TIGROT

TIGROT

Bonic

felí

amor

remor de pertot

A voltes miulaves

Corries

guimbaves

volaves

en ple microcosmos d’andrò-

mines

en obres

Nosaltres glatíem

feliços

anissos

radere la teva traça

del càlid tresor del teu cos

roig

taronja

ratllat
auri
poblat de flocs grisos

o clares

floques

ocres

blanques

albes

Eres l’heroi del meu pati

Rondaves en dansa carrera

com altres

germana gatada

Mixet

de tall protegit

en poble petit

petit i

tan lliure

TIGRE el

teu regne la xida

Veníem

tornàvem

creixíem

i tu et feies

gran

Un dia

t’hi fixes

Mixet

xiroi

caró-qu-a-ca-rono i emet aquell ronc

tan dolç

o no

Que no?

I tant

Que sí

Avui ja no hi ets

T’has fos

I no

no pas

de cop

Preciós

Carai

I pla que la vida s’acaba

de tots

de totes

així

que va que li toca la gaita a

un mixet

tan dolç

renoi

com tu

TIGROT

L’enyor se’ns instal·la

ben dins

endins

del pit o

cor

amb muda de dol

de dol 
de

sol

calent

terrós

TIGRE

el rei de la xida

de poble petit

petit

i tan lliure

De ronc

de ronc que acarona

feliç

joiós

mixet

record

d’etern

amor

Adéu

bufó

Immens

petó

TIGROT

text: Lurdes Estruch

imatges: Arnau Abad
a imatge 9: ma mare, mon fill i el gat; 2001.

Adéu, Muriel

Adéu, Muriel. 

Que pocapena la vida quan t'enxampa, en un minúscul moment, 
a traïció!
En una sorpresa, un minut un ensurt que se t'enduu 

i en aparença ets res.

Però tu estaràs dins dels nostres cors per sempre:

impresa amb lletres d'or en la memòria del país i del temps.

Visca la terra.
Vius a la terra lliure.

A Muriel Casals Couturier, 6/04/1945 - 14/02/2016

POSTAL (al Parc Güell)

Esgrafiant-te el cor

a cada mot

a cada tros

a cada grop

de sargantana malva

grisa blava maragda.

Esgrafiant-te l'aire

a cada mil•limètrica

fase de passa

que hi fas

—de cada tram de fil vital: preciós mosaic,

màgica brega: 
humana, pètria, eterna—

en una irisada tarda

i blana, de nacre,

de diumenge.

Moveu fitxa, Junts! (iii) o L'endemà del 3G

Ua, vinga-la! Tota la cavalleria per sobre... Com si costés tant, com si no costés infinitament menys cercar la manera de -sense apartar Mas, ni descapitular-lo- col·locar-hi un altre presidenciable que fes menys mal als ulls enfilant retroactivament des d’abril 2011 si més no (amb cims memorables com el desallotjament pl Catalunya o el cas Ester Quintana o el detallet d’enviar el nostre jovent preparadíssim per remuntar el país a servir cafès a Londres com a exercici vital; i no tiro més milles per no allargar). Com si fóssim un règim presidencial. Com si no costés infinitèssimament menys això que girar-te en contra la meitat dels teus militants i col·laboradors, que no accepten perquè no poden per més que ho intentin fitar més enllà en llarg abast -avant o enrere el país- més enllà de la seva precarietat quotidiana; oi i més quan el MH va dir que s’apartaria si esdevenia complicació (això va per tu, mama...). És més, qui pot acusar-nos d’haver allargat "l’agonia", diuen, del Procés quan el que volíem era ajudar a conduir-lo de la millor manera socialment? (i això inclou el detall presidencial). #orgulldecup Em quedo molt més de pasta moniatu avui en escoltar pels mass media que a Junts no hi preveuen recanvi que ahir jo -votant del sí a la investidura- en sentir que el meu grup optava per 10 abstencions. Ningú, ningú! no fa memòria mediàtica de la promesa de Mas, i se’ns retreu que se’ns congratulin C's, PP i Rabell! (que pena me das(dais)...), i en reproduir el tuit de Tardà cercant-ne en consens, la sortida #consensuempresidència s’emet tot seguit irònicament la cantarella "algú ho havia de dir!" (vergonya Terribas). Em quedo molt més de pasta moniatu amb aquest panorama que jo -votant del sí a la investidura- en sentir ahir que el meu grup optava per 10 abstencions. Hi deu haver interessos creats. ERC deu voler créixer al Març (els aires primaverals...): doncs el meu vot 20D era estrictament perquè ara moguéssiu fitxa! Pareu hi compte, esteu a l’expectativa. I Mas (CDC) deu aspirar a renéixer de les quasicendres bo i enfilant -a dreta via de les estrelles- el camí -en positiu, amb il·lusió, ull viu amb allò dels 'millors'- del martirologi.

Rapejant - 19 ARNAU

 El di-

a que

vas néi-

xer al Mar

 la bo-

ca un clam

els ulls

mirant

de bat

a bat

 came-

tes llar-

gues bra-

ços tal

Avui 

fas anys

DINOU

postals

Em va

semblar

que costaria

Te'n vas

al fons

o a dalt

de tot

i jo

m'hi to-

po escla-

ta estrella. 

I tan-

mateix

l'amor

que et tinc

és sen-

se fi.

Hem de

plantar-

hi una

gran da-

ma que es

diu

Calma
enmig

dels dos

amb u-

na espa-

sa, i 

aspi

rar, i la 

gran ri-

alla. 

 M'ho va 

semblar 

dijous 

passat 

mentre 

girà-

vem amb 

tot l'art

truita

patates

PER MOOOOOOOLTS

MÉS ANYS

Petit

i Gran

Nen meu

Amor

19

♥

Arnau

1/10/15