Heura
Nina
Prinsa
Els teus ulls són
els meus
aquí, en un tímid
respir
de pell
de lli
El cosset que somia
acoblat
La vida hi
glatia
tèbia
tendra
de seda
en petit
embolcall de
cotó
Blau
Fi
Rodó
En sabia tan poc! i en
summa tant...
de tu
que si et movia un
xic
o bri
d’aquí
—dècima de segon, a
mig sospir de la imatge—
et perdia en
minúscul
ensurt:
despertaves, i escampa
la
màgia
Fada
clara, que
clara, que
assalta
potser en abrandada
complanta
...Tant a la brava
com ara
Nena
Heura
Prinsa
Vint-i-dosena
entrada
Que a cops he de
reconcentrar-me per repescar-te
l’aire, Vida, la sintonia
aquella que, amb un mes
o dos
de decalatge —aquí,
a la imatge— et
prenia: delícia inserida,
remor, ni pesa una mica... a mi
dins
meu.
Tresor, de
cor
Amb un gran escreix
d’amor
♥
d’amor
♥
Desitjo que tinguis
un gran
Feliç
Gojós
Introit
tan teus
a aquests
22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada