Moveu fitxa, Junts! (iii) o L'endemà del 3G

Ua, vinga-la! Tota la cavalleria per sobre... Com si costés tant, com si no costés infinitament menys cercar la manera de -sense apartar Mas, ni descapitular-lo- col·locar-hi un altre presidenciable que fes menys mal als ulls enfilant retroactivament des d’abril 2011 si més no (amb cims memorables com el desallotjament pl Catalunya o el cas Ester Quintana o el detallet d’enviar el nostre jovent preparadíssim per remuntar el país a servir cafès a Londres com a exercici vital; i no tiro més milles per no allargar). Com si fóssim un règim presidencial. Com si no costés infinitèssimament menys això que girar-te en contra la meitat dels teus militants i col·laboradors, que no accepten perquè no poden per més que ho intentin fitar més enllà en llarg abast -avant o enrere el país- més enllà de la seva precarietat quotidiana; oi i més quan el MH va dir que s’apartaria si esdevenia complicació (això va per tu, mama...). És més, qui pot acusar-nos d’haver allargat "l’agonia", diuen, del Procés quan el que volíem era ajudar a conduir-lo de la millor manera socialment? (i això inclou el detall presidencial). #orgulldecup Em quedo molt més de pasta moniatu avui en escoltar pels mass media que a Junts no hi preveuen recanvi que ahir jo -votant del sí a la investidura- en sentir que el meu grup optava per 10 abstencions. Ningú, ningú! no fa memòria mediàtica de la promesa de Mas, i se’ns retreu que se’ns congratulin C's, PP i Rabell! (que pena me das(dais)...), i en reproduir el tuit de Tardà cercant-ne en consens, la sortida #consensuempresidència s’emet tot seguit irònicament la cantarella "algú ho havia de dir!" (vergonya Terribas). Em quedo molt més de pasta moniatu amb aquest panorama que jo -votant del sí a la investidura- en sentir ahir que el meu grup optava per 10 abstencions. Hi deu haver interessos creats. ERC deu voler créixer al Març (els aires primaverals...): doncs el meu vot 20D era estrictament perquè ara moguéssiu fitxa! Pareu hi compte, esteu a l’expectativa. I Mas (CDC) deu aspirar a renéixer de les quasicendres bo i enfilant -a dreta via de les estrelles- el camí -en positiu, amb il·lusió, ull viu amb allò dels 'millors'- del martirologi.