divendres, 4 de març del 2016

SAHASRARA 82 mare

Cada dia de la meva vida
mare
em faig creus
i em puja
una destil•lada adrenalina
de sota del tot del fons 
del cor
al radi més àlgid
eteri violaci
SAHASRARA
de la closca
Que la vostra vida
mama
la teva i del papa
fos de pura necessitat
reclosa
tallades les ales
constreta
per una postguerra esperpèntica
dictatorial
en un país
el meu
tan xic
i fi
racó raconet
de dalt del nord-est
l’estat
Shepharad
tastat del tot lliure
A tu et prefixaren: cosir
que no
que no
que no ni et plaïa
ni poc
ni gaire
i criar
que mira
Si tu destacaves en mates
DONA
L’esforç que esmerçares
i tu
i el papa
entre altri
per treure’ns un xic
el just necessari
de l’auca
es mereix el més
gegantí
BES
o mil
milions
de flors
d’amor
de gràcies
Per molts
i molts anys
Amèlia
Mèlia
Mare
Feliços
82 
trams
JOIA
nostra
MAMA
3/03/2016






dissabte, 27 de febrer del 2016

TIGROT

TIGROT
Bonic
felí
amor
remor de pertot
A voltes miulaves
Corries
guimbaves
volaves
en ple microcosmos d’andrò-
mines
en obres
Nosaltres glatíem
feliços
anissos
radere la teva traça
del càlid tresor del teu cos
roig
taronja
ratllat
auri
poblat de flocs grisos
o clares
floques
ocres
blanques
albes
Eres l’heroi del meu pati
Rondaves en dansa carrera
com altres
germana gatada
Mixet
de tall protegit
en poble petit
petit i
tan lliure
TIGRE el
teu regne la xida
Veníem
tornàvem
creixíem
i tu et feies
gran
Un dia
t’hi fixes
Mixet
xiroi
caró-qu-a-ca-rono i emet aquell ronc
tan dolç
o no
Que no?
I tant
Que sí
Avui ja no hi ets
T’has fos
I no
no pas
de cop
Preciós
Carai
I pla que la vida s’acaba
de tots
de totes
així
que va que li toca la gaita a
un mixet
tan dolç
renoi
com tu
TIGROT
L’enyor se’ns instal·la
ben dins
endins
del pit o
cor
amb muda de dol
de dol 
de
sol
calent
terrós
TIGRE
el rei de la xida
de poble petit
petit
i tan lliure
De ronc
de ronc que acarona
feliç
joiós
mixet
record
d’etern
amor
Adéu
bufó
Immens
petó
TIGROT


text: Lurdes Estruch
imatges: Arnau Abad
a imatge 9: ma mare, mon fill i el gat; 2001.

dilluns, 15 de febrer del 2016

Adéu, Muriel


Adéu, Muriel. 
Que pocapena la vida quan t'enxampa, en un minúscul moment, 
a traïció!
En una sorpresa, un minut un ensurt que se t'enduu 
i en aparença ets res.
Però tu estaràs dins dels nostres cors per sempre:
impresa amb lletres d'or en la memòria del país i del temps.
Visca la terra.
Vius a la terra lliure.

A Muriel Casals Couturier, 6/04/1945 - 14/02/2016




dijous, 14 de gener del 2016

POSTAL (al Parc Güell)




Esgrafiant-te el cor

a cada mot
a cada tros
a cada grop

de sargantana malva
grisa blava maragda.
Esgrafiant-te l'aire
a cada mil•limètrica
fase de passa
que hi fas
—de cada tram de fil vital: preciós mosaic,
màgica brega: 
humana, pètria, eterna—
en una irisada tarda
i blana, de nacre,
de diumenge.







dilluns, 4 de gener del 2016

Moveu fitxa, Junts! (iii) o L'endemà del 3G



Ua, vinga-la! Tota la cavalleria per sobre... Com si costés tant, com si no costés infinitament menys cercar la manera de -sense apartar Mas, ni descapitular-lo- col·locar-hi un altre presidenciable que fes menys mal als ulls enfilant retroactivament des d’abril 2011 si més no (amb cims memorables com el desallotjament pl Catalunya o el cas Ester Quintana o el detallet d’enviar el nostre jovent preparadíssim per remuntar el país a servir cafès a Londres com a exercici vital; i no tiro més milles per no allargar). Com si fóssim un règim presidencial. Com si no costés infinitèssimament menys això que girar-te en contra la meitat dels teus militants i col·laboradors, que no accepten perquè no poden per més que ho intentin fitar més enllà en llarg abast -avant o enrere el país- més enllà de la seva precarietat quotidiana; oi i més quan el MH va dir que s’apartaria si esdevenia complicació (això va per tu, mama...). És més, qui pot acusar-nos d’haver allargat "l’agonia", diuen, del Procés quan el que volíem era ajudar a conduir-lo de la millor manera socialment? (i això inclou el detall presidencial). #orgulldecup Em quedo molt més de pasta moniatu avui en escoltar pels mass media que a Junts no hi preveuen recanvi que ahir jo -votant del sí a la investidura- en sentir que el meu grup optava per 10 abstencions. Ningú, ningú! no fa memòria mediàtica de la promesa de Mas, i se’ns retreu que se’ns congratulin C's, PP i Rabell! (que pena me das(dais)...), i en reproduir el tuit de Tardà cercant-ne en consens, la sortida #consensuempresidència s’emet tot seguit irònicament la cantarella "algú ho havia de dir!" (vergonya Terribas). Em quedo molt més de pasta moniatu amb aquest panorama que jo -votant del sí a la investidura- en sentir ahir que el meu grup optava per 10 abstencions. Hi deu haver interessos creats. ERC deu voler créixer al Març (els aires primaverals...): doncs el meu vot 20D era estrictament perquè ara moguéssiu fitxa! Pareu hi compte, esteu a l’expectativa. I Mas (CDC) deu aspirar a renéixer de les quasicendres bo i enfilant -a dreta via de les estrelles- el camí -en positiu, amb il·lusió, ull viu amb allò dels 'millors'- del martirologi.



diumenge, 4 d’octubre del 2015

Rapejant - 19 ARNAU

 El di-
a que
vas néi-
xer al Mar
 la bo-
ca un clam
els ulls
mirant
de bat
a bat
 came-
tes llar-
gues bra-
ços tal
Avui 
fas anys
DINOU
postals
Em va
semblar
que costaria
Te'n vas
al fons
o a dalt
de tot
i jo
m'hi to-
po escla-
ta estrella. 
I tan-
mateix
l'amor
que et tinc
és sen-
se fi.
Hem de
plantar-
hi una
gran da-
ma que es
diu
Calma
enmig
dels dos
amb u-
na espa-
sa, i 
aspi
rar, i la 
gran ri-
alla. 
 M'ho va 
semblar 
dijous 
passat 
mentre 
girà-
vem amb 
tot l'art
truita
patates
PER MOOOOOOOLTS
MÉS ANYS
Petit
i Gran
Nen meu
Amor
19
♥
Arnau
1/10/15


dilluns, 31 d’agost del 2015

cinefilonostàlgia




Quin salt de cor!

quan se t’atura el cursor del TEMPS
i et comença a rebobinar amb ànsia
—a saber tu...
de pura endreça,
i tan bon punt t'arriba a la pensa
un flash de 27 llunes anuals
enrere,
com l’entrega sencera
—aquella...— de 40.
Són batzegades —tant sí com no
cinefilonostàlgiques

I avui,
al capdamunt de moon... estiu 2015,
voto per remanegar-los —dins d’ells, tots ells...—,
flashos a tall de vòltius
luminicoregeneradors,
en aquesta petitíssima —que no pas ínfima...—
pel·lícula de vida
—que també és vostra ;) 
de la qui 
aquí 
piula.