en fas avui, enèrgica, tossuda, despresa, remotes vegades dolça i per això mateix
impagable, serena sempre, mare; potser ens haurem mirat l’una a l’altra amb una certa recança al llarg dels nostres dies, la recança de no trobar-nos a voltes del tot en una entesa, com diria, amatòria, en aquella complicitat que noto que em planyo una mica que no fluïa; però et sento com el puntal més fort, més ferm, de
mi: com arrelada columna mestra que em dóna enteresa. T’estimo a desdir, mare, Mèlia, mama: milions de petons i de gràcies. FELICITATS.
