pssxxx… ximpleries…

Imatge presa des del tren, Reis'15.

 Contenta de començar a girar full;

d’enfilar amb passos xics, però amb una alegria minúscula 
i tímida, del tot lliure, la cantonada,

el revol d’un altre jorn, o tongada

de vida.

Moltes gràcies,

Xata, per la part que et toca.

Per haver contribuït, en la teva —per a mi— essencial

substància,

la que t’afecta com a comparsa

de l'ex, de l’Altre,

a la dolorosa embranzida, a la, mai!!!, gens subtil

clatellada

que m’ha fet alçar-me d’una prístina vegada

de l’enèsima caiguda

animico

—pssxxx… ximpleries…—

amorosa

infligida a la meva vida;

que m’ha fet alçar de l’enèsima revinclada en aquest sentit

amatòria en què, una servidora

s’ha deixat llançar, aparèixer amb recança, romandre-hi

de quatre grapes,

o lànguides, innocents, desconcertades i a aquesta meva alçada  
braves,

irremissiblement decebudes,

ansioses,

de cua de palla

afectes,

4

potes.

Prestament t'ho dic, 
i sincera,

reina:

gràcies.