Amor

AMOR:

Monstre de l’OM fulminant-te l’entranya que,

en baixar a l’egòtica circumstància,

teva i de l’altre,

i posar-se a ballar-hi,

en heroica comanda, cabriolant 
en àlgida cinta
tibadíssima
de trapezista,

es transforma,

contra més delitosa, màgica

pertorbadora del seny

hagi estat

altre temps,

en groga

sorda muda

sòlida

 pura fel;

susceptible o quasi,

gairebé,

d’ésser tallada

neta

finament

amb un ganivet.

hammam

Es diu

meravella 
subtil,

Hammam,

Bany àrab 
total,
Amb te
musica i massatge
i estatge vapor
(no pas sauna...),
piscines freda
i calda,

L’he viscut avui 
matí,

Passió
d'amor
fugit,
la vella Granada,
I te la dedico a tu,

Qui t’hi coneixeràs,

segur,
millor que ningú:

Que el meu nom 
ja t’és Tabú.

Imatges: Granada des de l'Alhambra; vestíbul Hammam; des de dins i amunt, a la Madraza; i al davant de casa-museu Federico García Lorca (Huerta de San Vicente-Ronda).

gall roig

imatge: http://elcolordelosandes.blogspot.com

A vós què coi us importa

l’asprívol sabor de la boca

amb què s’hagi quedat algú

—com ara jo—

per culpa vostra,

si vós

—com ara fos... gall roig—

sou VÓS,

rumbós

enèrgica empremta,

i la resta,

oi més en el cas que us hi hàgiu picat la cresta,

els heu fet un no-res,

oi més en suposar-hi una interferència.
I doncs,

així m’ho feu dir en conseqüència:
A entomar el vent
amb la vela plena
la mar oberta,
Mestre!

Nota: Alguna ver-a-semblança en la realitat és més que pura coincidència.

PER MOLTS ANYS

NIL,

rei,

de xic picantó

com bitxo,

de jove quasibé un sol,

estiuenc, lluminós, dolç,

en resum: un encant de noi,

A dia d’avui,

o ahir,

25

juliol,

jacobí,

Et desitgem,

Jo mateixa, l’Arnau, l’Heura,

Una vida feliç, valenta,

pilot d’aventures,

grates

guerres,

I ara i aquí, dic,

pas a passet, ben en concret,

Renovada estirada d’orelles,

i una joiosa,

efervescent, llaminera... 
en summa:

distreta

ENTRADA als 16.

pàtxuli

No t’hi esllangueixis

Pas,

Amiga.

Ja està.

Deixa’l anaaaaar…

Ell debatrà

Racons ignots

Del menysteniment

Que t’envolta.

Si t’hi encaparres 
—"perdó"—

Igual t’aflueix

A traïció

Una altra flagelada

D’aquelles que gastes

Autoimmunitària

I no paga la pena

Col·lega

Restringidíssim efecte

De la teva anònima

Brega 
Venjances 
A ultrança 
Ben fredes 
De beure 
Que cruel

O bé
sempre te’n restarà

La llum

i 
Així ho espero 

L’empremta 
PÀTXULI.

MicroMANTRA-MATUTINOdeBUS

Poden venir ne 2

Endevineu quins són?

Poden venir ne 2

I no arriba Nidiósss....

Poden venir ne 2, i,

quan vénen, és tots 2

:O

Poden venir ne 2

I QRdooooons... no arriben:

Ni el 40 ni el 42.

apòstrofe estiuenca

Eivissa, platja del Comte, 2006.

Friso per desatendre l’absència

de la teva lànguida presència

a la meva tàpia, a la meva arena,

HO-ME-JA!!!

i no delejar-la a tall de tendresa.

Friso per no confondre’t més,

Gèlid Airet, d’aquest estiu,

amb un Raig de Sol.