gall roig

imatge: http://elcolordelosandes.blogspot.com

A vós què coi us importa

l’asprívol sabor de la boca

amb què s’hagi quedat algú

—com ara jo—

per culpa vostra,

si vós

—com ara fos... gall roig—

sou VÓS,

rumbós

enèrgica empremta,

i la resta,

oi més en el cas que us hi hàgiu picat la cresta,

els heu fet un no-res,

oi més en suposar-hi una interferència.
I doncs,

així m’ho feu dir en conseqüència:
A entomar el vent
amb la vela plena
la mar oberta,
Mestre!

Nota: Alguna ver-a-semblança en la realitat és més que pura coincidència.