pàtxuli

No t’hi esllangueixis

Pas,

Amiga.

Ja està.

Deixa’l anaaaaar…

Ell debatrà

Racons ignots

Del menysteniment

Que t’envolta.

Si t’hi encaparres 
—"perdó"—

Igual t’aflueix

A traïció

Una altra flagelada

D’aquelles que gastes

Autoimmunitària

I no paga la pena

Col·lega

Restringidíssim efecte

De la teva anònima

Brega 
Venjances 
A ultrança 
Ben fredes 
De beure 
Que cruel

O bé
sempre te’n restarà

La llum

i 
Així ho espero 

L’empremta 
PÀTXULI.