adéu adéu maifrend...

Ui, la mare

Que a prop que he estat de tocar

la inhumanitat freda

desengatjada

Aquella en què tots els colors del món

que t’han fet festa

es tornen gris fort
 negre

Tu te’m vas espolsar

a la més pura

ribotejada

brava

en fer-te nosa

Jo m’hi he vingut a enfrontar

Tu ni em recordes

ja

Et sóc nit ignota

en aquesta joiosa boirina

de lluna mel·líflua

que t’amara

ara

M’has esborrat del mapa

I

pel que a mi toca

He mort el drac

arrabassant-te

avui

per fi
un minut d’or:

el d’esgrimir-t’ho a la cara.

12/08/15

la maleta

No sé si algun cop seré capaç de mostrar-te el punt 
de tan amunt

fins on t’estimo

nen

fill

i no només

atès que  no hi ha ni cap déu

antic

modern

etern

que el pugui abastar

sinó perquè te’m gires de cor i d’esquena

i fermes les tanques de la teva maleta vital

amb clau i candau

i no tens

 es veu

infinitèsima intenció d’obrir-me’n escletxa

i que hi pugui enviar
una mà

Només n’hi ha una

crec
No interferir més en aquest coi de maleta

obtusa

complexa

insegura

fèrria

meravellosa

teva

atès

també

que veig

que si friso per aferrar-m’hi se’m trenca la nansa

Si em vols

ja em saps

a prop

:O
Em busques

fabulant

Una vegada hi havia un Amor taaaaaaaan… fort
Que va donar doble cabriola en ple vol
I va clavar les potetes en sòl llunyà
Verd
Nou
De tardor.
Com que era un Amor taaaaaaaaaaaaaaan fort
Brillant
Roig
Blau
Ooriginaaaaaaaal... 
Generava de si mateix una saba amb la qual pintava, garlava, cantava, menjava;
i necessitava mooooooolt d'aire... i traça i alta
Carpa.
Com que era un Amor taaaaaan… fort
Brillant
Roig
Blau
Originaaaaaal…
Es va demostrar de seguida entelèctic… ignot, extraterrestre 
Impossible de pura necessitat.
I un dia algú va passar per ‘llà i va pensar: coi... d’Això... 
Quina nosa
Li va clavar una rabiosa patada… 
—Vull dir una guitza... diríem… —
i se li va desinflar.
FI

laudatio

LAUDATIO

Alegrem-nos-en!!!

O déu

del sol

naixent

De la felicitat dels altres.

ID EST

Ni mai la duplicitat l'endevinis extrema: pel davant

i pel darrere.

prejovinià

Bon dia llunàtic,

felí, i...

A brida estels!!!

cavalquin bruixes
☺

PRE

JO

VI

NIÀ.

comunió

L'aigua està bona
vigorosa
superba 
que se't menja

I tu te la beus a ella

Plaça de Sant Felip Neri

Abstreta de l'absorció turística que s'hi abraona com una tela 
aràcnida i 
reblerta de llum, de
l'aigua enriolant de la font i el devessall de floretes grogues que queien dels arbres 

com en bella dansa perpètua, estiuenca primera, la primavera, i de la guitarra d'Àfrica penetrant-te, fins al cor més profund de la teva entranya.

Va ser un impàs meravellós, inesperat, de mi mateixa
i la plaça Neri 
(i amb tots vosaltres ;) 

ahir a la tarda.