Plaça de Sant Felip Neri

Abstreta de l'absorció turística que s'hi abraona com una tela 
aràcnida i 
reblerta de llum, de
l'aigua enriolant de la font i el devessall de floretes grogues que queien dels arbres 

com en bella dansa perpètua, estiuenca primera, la primavera, i de la guitarra d'Àfrica penetrant-te, fins al cor més profund de la teva entranya.

Va ser un impàs meravellós, inesperat, de mi mateixa
i la plaça Neri 
(i amb tots vosaltres ;) 

ahir a la tarda.

futbol d'elit

...Veeeus?! 
És en avinenteses com eixes: la copa del rei
únicament

que hi veig

majestívol
eteri

inqüestionable sentit 
al dit

futbol d'elit.

Tot té un sentit!

Tot té sentit!

Aquella fiblada crua
dins teu

a la una 
la matinada

en descobrir que no hi era

O aquella titella que vas capir de seguida

que no era seva

O també:

El lapsus total

descontrolat a

les parades d’un bus

habitual

a l’instant que 
ascendia

prístina ella

la Imatge

Tot té un sentit

I que el puguem capir

mesurar

apilotar en el conjunt i

al bell damunt

d’ell

seure-hi

O etzibar-hi un tros
de guitza solemne

I créixer

27/04/15

Mont

Serrat

í
Dilluns

Per molts anys, maga!

                 

Semblàvem l’Elizabeth Bennet a tota pastilla austeniana                                          

en córrer

qui diu la muntanya, la indòmita vall anglicana

o la Rambla nostrada

Tan belles, veloces, com ella

d’un Zuric estant, casual

a casa

divendres passat.

Pretext?

No en Darcy Fitzwilliam, a fe

ni res

Sinó xerrar.

La birra, divina mesura entubada, canyeta fina, com dóna

POÈTICA PURA

quan t’espetega a la llengua i això mateix —res més— desencuirassa la ment

(—Perdó... què he dit?)

Igual que un petó.

O aquella manyaga sobtada desentumint-te la màgia i trencant-te a

micromilionèsimes miques

l’efígie, les restes de cripta de gel

adolescent.

Que els astres poètics

artístics

social-analítics que vinguin

humans

et siguin propicis

reina

en aquesta vint-i-unena entrega

Heura

filla meva

guapa

capicuada

maga

PER MOLTS ANYS

15/04/15

plany no-publicitari

Amb el TE

se t’apareix una fada

que t’acarona la panxa

i et diu

No ploris

el vist

ni l’oblit amb què veus

que t’amara

ni el temps fugit

La pessigolla

—que dolça que càlida…—

que t’amanyaga l’entranya

i et diu hola J

amb el TE

de xocolata i taronja

és un plaer

No el bescanvio

ara com ara per 

RES

EL DESDENY o "Ras i curt" o “Bon vent i la barca alada...”

EL DESDENY ( o "Ras i curt" o
“Bon vent i la barca alada...”)

Que un a-

ra antic

íntim

amic

no t’ha-

gi dit

Ni un any

FELIÇ

d'Ani-

versari

No poc

Vol dir

Com si

o quasi:

“Me’n fot

no hi ets”

o igual

més val

o prò-

piament

si 

hi ha

que et mo-

ris
Via fora
doncs

i així és
Adéu

sense
més 

Entesos

81

81 

en fas avui,
enèrgica, tossuda, despresa,
remotes vegades dolça
i per això mateix impagable,
serena sempre,
mare;
potser ens haurem mirat l’una a l’altra
amb una certa recança
al llarg dels nostres dies,
la recança de no trobar-nos
a voltes del tot
en una entesa, com diria, amatòria,
en aquella complicitat 
que noto que em planyo una mica que no fluïa;
però et sento com el puntal més fort, més ferm, de mi:
com arrelada columna mestra que em dóna enteresa.
T’estimo a desdir, mare, Mèlia, mama:
milions de petons
i de gràcies.
FELICITATS.

3/03/15