dilluns, 16 de gener del 2012

essència d'un full nuu de dietari




Perseguint el sol

bufo els sots
com un gos
Amb delit tan fogós
fred que fot
bufo els sots
Pel carrer de Marroc
com un gos
tremolós.
Al redós
del dit gros
primfileu
penellons

Brúfol jorn,
el que toca galdós
a tal data d'avui:
16/01/2012






dijous, 5 de gener del 2012

LLETRA ALS MAGS 2012 (o “El Xiclet”)



Estimats
Clàssics Mags
Erudits
i Orient-ats,
en teori-
a,
d’ençà que albirà-
reu N’Estrella:

¿Ja heu fet cabal
(ho anoto a Vossssssiiiíssimes Senyories,
Qui,
a punt de solfa el cicle anual,
dreceu l’infant, creuant el cel
solcant-hi estels, deu mil deserts
patge-i-camells, tot d’alegria,
en teoria)


¿Ja heu fet cabal
—deia...—
Que
a l’enguany
roda el món
sense greix
o grinyola...
ran del pet
d’un Xiclet
infladíssim
viscós
perniciós
i a tal dia
com hui
fet enllà
del consum
per caduc
obsolet
i fugit
d’entelè-
quia...
(l’essència
que serva
avui dia
és
llaminerosíssimament
restringi-
da a un pina-
cle encimat
dalt l’elit) ...

I... tallo el lànguid-∂-rotlle, la queixa:
m’agafa set;
englasto amb típica pega
l’altiu segell,
i us curso la present Lletra
amb el que jo vull
(ehem... el do següent):

“Un mal de ventre solemne
i un cobriment
a tot QUIspe-
cula i trafica
—malèficament—
amb l'ai tal Xiclet.”




diumenge, 1 de gener del 2012

CAPICUAT 2012


CAPICUAT 2012:
... a quina ment fugissera
se li devia acudir la primera
aqueixa festa eixida de mare,
l’eufòria a l’alça vestit de gala,
etilítico-pujada,
per a cursar l’impàs d’any?

Quina mandra! Em reca el tal acte
(oi més, ho he d'admetre,
amb el paper que m'hi assignes:
de llega contemplació rere la barrera).
Prô és igual, tant se val: hi haurà ballaruga
(per bé que també he d'afegir
que entrant i eixint 2000
el reclam vingué de dalt,
benvolgudes cervicals...).
I DO tot plegat per cloure 
i al so que sigui. Adjunto felicitació:                                            
"Que la figurada penombra immediata
no enterboleixi ni amagui
a la humanitat de base,
l’esquilada, la Indignada,
la diàfana claror de l’alba"
MOLT BON 2012

L.ESTRUCH, gener'12
dibuix supra a la dreta: J.GRAU, http://joangraupintura.blogspot.com/2011/10/identitat.html

diumenge, 25 de desembre del 2011

Un tal pany NADAL'11

com enguany
no l’haví-
em vist mai
Doblers bai-
xen preus pu-
Jesuset
esternu-
Delito-
sos pastors
Màgicreis
que vení-
eu d’Orient
On es tro-
ba la pro-
va del 9
desgovern?
Escatim
per nadal
i tot l’any
que la vi-
da és amor
és la pau
és la jo-
ia justí-
cia
és un clam
Sigues-hi
no exploteu
no robeu
no espolieu
els recur-
sos de Món
i de Nós
ase-Cats
prô ls de Tots
(és a dir
de tot nat
malsituat)
No enganyeu
amb dolçai-
na de plàs-
tic falòr-
nies fal·là-
cia global
demagò-
gica va-
na
ar-Risc-a-
da Cosi-
na bancà-
ria sacse-
ja i no pa-
ra que bès-
tia barjau-
la hecatom-
be d’abast
sideral...
Piiiip piiiiiiiiip.......
Una tal improvisada tirallonga exigeix de si mateixa d'ésser sense contemplacions interrupta perquè no pot evitar d'arribar a espetegar, triï la via que triï, a l’atzucac que caracteritza l’avinentesa històrica que imita.
MOLT
BONA ENTRADA
OFICIAL
AL NADAL
I GENUÏNA
AL SOLSTICI
D'HIVERN
2011



dissabte, 17 de desembre del 2011

els meus alumnes zíngars


Els meus alumnes zíngars,
que em són favorits,
tenen l’extraordinària
qualitat
d’enviar-se a si mateixos
a rodar,
del-dalt-
a-baix,
just havent assolit el cim.
D’això deu ve-
nir,
vols-t'hi jugar,

que m’hi avinc.



divendres, 16 de desembre del 2011

La cara més dura o més blana a la caixa (de)colorada



A i quin pal
Dormo mal
Quin tou d’anys
Navegant.

I me n’adono
Que el que passa
És que la immediatesa
Concreta
Se li fa blana i opaca
—a un—,
I la virtual,
Translúcida i extensa,
Galàxia blava
Cosmologicosideral.

I tu
T’afigures
La lluna
En un cove
De vímet,
Que un dia creix
I
O
Explota
I t’impressiona tota,
Calidoscòpicament,
I a l’altre dia
Respira

Fa figa.





dissabte, 3 de desembre del 2011

les vambes blanques



Quin dia aprendré a retenir-te,
Cop de Fel o Biliosa Ira
i no deixar-me endur per tu,
immergida en el pou
fondo i negre
del retret i de l’enveja
allà on s’endinsa un xiscle prim.

Com pot ser que encara em dolgui
el bon fer
que sempre t’omple cara enfora
i que a mi em manca,
germana,
i tan conscient que n’és ma mare,
dit sigui de pas,

Qui diantre em deu haver engegat
a can Llençat
una i una altra vegada
les vambes blanques?