"l'home de Vitrubi", Leonardo da Vinci, 1492.
I
Si ets sol, ous la nuesa a l’abim,
dringadissa de clivelles,
que fondo i fosc, i quin fred,
de vegades
ni abasto el gèlid frec
als viaranys de la pètria caverna,
rodant en vertiginosa tenebra,
ni el sot, a baix de tot,
de càlid clot.
II
La teva bilis de vainilla,
o llimona,
ha volgut figurar esponerosa
a l'astorada i pàl·lida cara,
grogosa,
que duus per ensenya
quan descrius la llista mèdica,
per exemple.
“—Icterícia...
(o renovada versió de l’íntima Bilirubina a l’alça, endèmica bessona meva)
enretira’t, va... bufona, del cos d’una servidora,
que estaves més pròpia al racó de pensar.”
