imatge: "The crystal boll", W.Waterhouse, 1902.
O, el déu Atzar,
l’Imponderable!
:
O sia'l mai no finir
de saber prou del cert
Si el que he dit
et doldrà
o et farà arribar al cel!
O algun gest
O una incerta rialla
O qualcun comentari de més
—tot pot ser... si-vu-plè...—,
el qual s’ha deixondit de dins meu
sens parar-hi prou compte,
potser...
—On ets,
Capteniment!
—On sou,
beneïts Límits,
Cimal
de l’espontaneïtat
més sincera
o franquesa
valenta
i què més...?
Quin privilegiat
té la Pau, la Mesura,
la Sort, la Fortuna
de fer-se amb la Clau
de l’Atzar,
I en guarda,
ben clos,
el forrellat?
L. Estruch, abril'10
L. Estruch, abril'10
