A l’Arnau
Temps al temps de l’Estel,
d’envolar cap al cel,
dels bassals de colors
a la gropa d’un Drac
multitemptacular.
Et tenia a l’abast
de la punta dels dits,
si hi lluïa una espurna
de dita contada amb
poesia:
«Una vegada hi havia un nen que no menjava
i s'anava quedant PRIM PRIM PRIM PRIM PRIM
i va levitar, i un ocell constipat que el va veure va dir:
HUATXUAAAAAAAAAAAÀS.....!!!!,
i el va desintegrar»
Qui s’hi va ben quedar
engalipada en poesia
és ta mare, A FE:
I tu et vas fer gran, gran,
instal·lat en la pressa.
Prô a viam...
digue’m:
digue’m:
On és que para
ara
ara
la cua de la medusa
que em permetrà, si l’estiro i
malgrat la cruenta i segura fiblada,
tornar-te a tindre?
