dibuix: Joan Grau http://joangraupintura.blogspot.com/
Si l’eixerit personatge
de la imatge
li planta damunt la nàpia,
A LA LLUNA,
una flor tan gràcil i xiroia,
espigada i tendra,
erecta,
com aquesta,
la terra esdevindrà de nou xalesta,
ubèrrima i fecunda, fèrtil
—vols-t’hi jugar!
I la pau de la claror ancestral que l’emmarca,
LA LLUNA
—esbiaixada Deessa plena,
sencera—,
a tall d’aurèola
es farà forta pertot.
I no obstaran els petards, canonades d’alerta als balcons,
si qualsevol civicobatalla s’ho paga.
Hi noto l’olor de pólvora espetegant el fum roig, verd burell, o blau,
I l’alegria acolorida i mistèrica a l’entorn,
el cel i la llum brava que es disposen al fons,
em fan venir al cap els vitralls d’en Grau. Joan(s),
Jovinianament,
Bon Sant!
Lurdes Estruch, solstici d'estiu 2011.
