dibuix: Joan Grau http://joangraupintura.blogspot.com/
Si l’eixerit personatge
de la imatge
li planta damunt la nàpia,
A LA LLUNA,
una flor tan gràcil i xiroia,
espigada i tendra,
erecta,
com aquesta,
la terra esdevindrà de nou xalesta,
ubèrrima i fecunda, fèrtil
—vols-t’hi jugar!
I la pau de la claror ancestral que l’emmarca,
LA LLUNA
—esbiaixada Deessa plena,
sencera—,
a tall d’aurèola
es farà forta pertot.
I no obstaran els petards, canonades d’alerta als balcons,
si qualsevol civicobatalla s’ho paga.
Hi noto l’olor de pólvora espetegant el fum roig, verd burell, o blau,
I l’alegria acolorida i mistèrica a l’entorn,
el cel i la llum brava que es disposen al fons,
em fan venir al cap els vitralls d’en Grau. Joan(s),
Jovinianament,
Bon Sant!
Lurdes Estruch, solstici d'estiu 2011.
Oh, Lu! Aquest poema i el dibuix completen una altra nit màgica! Acabo de celebrar el ritual de Sant Joan que faig cada any: espelmes, encens, herbes, nusos, oli... conjurs màgics... i si a tot això sabéssim fer-nos amics de la lluna, del sol, de la natura... quant diferent penso que seria tot!!
ResponEliminaBona revetlla, i moltes felicitats pel Joan!!
I que la màgia ens acompanyi...sempre!!
M'encanta, Lu! Text i imatge.
ResponEliminaMolts petons.
Una preciositat de poema!!!
ResponEliminaquines paraules tan descriptives, quina enveja "no sana", de saber i poguer escriure aixì.
El dibuix del Joan un altre poema!!!
Bon dia per a tots dos i per la resta que passi per aqui.
Un bon estiu!!!!
hehhehe. La conjuminació grau-estruchesca funciona màgicament la nit de Sant Joan. Molt bonic i agradós.
ResponEliminaPetons, Lu.
Perfecta sincronia imatge ,poesia i nit màgica!!!
ResponEliminaRealment Lu,tens màgia al escriure, sinfonia de paraules irrepetibles. I com cada any torne la nit més llarga,nit de San Joan, per mi plena de vells recórds, que no tornaran.
ResponEliminaTeresa: quina ritual tan complet que fas! : jo en sabia no sé quin un d'un ou en un got al bacó la nit de la revetlla, i també l'apuntar en un paper aquella malastruga que et pogués haver sotjat durant l'any i llançar-la al foc. Però res comparat amb això teu!
ResponEliminamoltes gràcies, Shaudin!
ResponEliminatambé ho celebreu així com aquí al Canadà?
(ara em ve al cap... : recordo un conte teu que va penjar un cop l'Anna al fb: d'un nen i d'extraterrestres... em ve al cap que estava ambientat al sosltici d'estiu, és o no?)
moltes gràcies, Mercè! el vaig començar a fer sobre la imatge el dia 23: en vaig estripar un 1r esborrany, vaig començar a enfilar-lo a l'andana del metro esperant el meu fill, i el vaig acabar d'enllestir 10 minuts abans de penjar-lo (amb la qual cosa ha estat sotmés a unes quantes esmenes a posteriori, pq m'ha semblat q calia polir-lo més).
ResponEliminamolts petons.
moltes gràcies, germ-annnnnnna!!!
ResponEliminamoltes gràcies per aquesta sincrònica lloa que hi fas, Ramon Franciso. i benvingut al bloc!
ResponEliminaCarme: és deixar-s'hi anar sense pensar i, un cop en tens el primer esbós (del poema) anar polint polint pq soni bé. per a mi és una relaxació incomparable, expressar-m'hi; hi trobo una pau.
ResponEliminai els record són els records, i ens fan forts, però s'ha de mirar sempre endavant (XB q de vegades costi, D.)
un petó immens.
Un bon regal per en Joan, i per a tots els que et llegim i gaudim de la teva inspiració i saber.
ResponEliminaMolt descriptiu i esperançador, rítmic i lligat.
moltíssimes gràcies a tu, Pep, a en Joan, i a tothom!
ResponEliminaHola, bonica!
ResponEliminaSant Joan ja ha passat, però encara dura (per a molts) la seva màgia, i, per a d'altres la seva màgia perdurarà, com la teva amb les paraules i els sentiments.
Una abraçada