Imatge desconfinant la plaça Real
Ara com ara els meus alumnes són la sal del meu dia a dia.
Els únics de carn i ossos, la vida.
I el plaer en donar-m'hi a la meva manera mentre miro de trametre la meva matèria
és infinit. Crec que fins ara mai no ho havia fet sense recança (sóc reservada).
La resta, amics, família: L’ALTRI, és pura pantalla de prop, de lluny, filtrada,
Els únics de carn i ossos, la vida.
I el plaer en donar-m'hi a la meva manera mentre miro de trametre la meva matèria
és infinit. Crec que fins ara mai no ho havia fet sense recança (sóc reservada).
La resta, amics, família: L’ALTRI, és pura pantalla de prop, de lluny, filtrada,
distorsionant-m'hi jo mateixa en el contacte,
i el que em fa por és veure'm avesar-m’hi. Només de tant en tant em sobta un pessic d'angoixa
i el que em fa por és veure'm avesar-m’hi. Només de tant en tant em sobta un pessic d'angoixa
en senyal
d’alerta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada