─Fa mig esglai que caigui (🙄DEP) el qui etzibà fa 2 dies (amb una altivesa pinxesca...): "Asprívola, l'esclatarada en caure" a la Independència ─digué Na Karma.
─Oh sí oh sí... ─féu Na Parquita. I anà teixint... teixint. FI
Què tal, avi? Sorrut, esquerp, malagradós sovint, I amb el cor tan gran com un temple. Com va? Avui, que toca, et vinc a veure i et porto una nova: Vencerem els qui et llançaren a la guerra d'Espanya, Els comprimirem, premuts, ben fort, al cul més del fons del contenidor de la nostra història. A cops se'ns fa fosc l'atzucac, Hi ha engarjolaments, talls de llum: desconcerts; atzagaiades diverses o vàries nefastes, Però som tossuts i antics, I et dic, Per aquests X de Dits de senderi que tinc, Que esclatarem de ple: L'obtindrem, Ens hi situarem, I la conrearem: Republicana terra catalana Per sempre i de seguida, Ara. Petons a milions, avi (i iaia)
Aigua de plata
Quan el matí,
o Aurora de Nacre,
esfilagarseja de mandra
I estira els seus dits llargs, prims en am- ple angle, les ungles daurades gratant-se el melical cel:
Rovell de sol, Quin ou! penjant al fi- nestral. Teló teatral:
EL MAR
Testimoni en aparença impassible de civilitzacions
que bressola a cops d'onada de regularitat secular:
la primigènia pau
MEDITERRÀNIA Que t'afigures aliena a la sempiterna acarnissamenta entre els pobles la qual aguaites, estupefacta, des de l'origen del temps. O, MAR! Contemplant com els homes i dones de déu ─que són
els d'A PEU, moren ─o reben la més absoluta i equitativa estocada vital, a destemps i en va, per culpa dels interessos espuris de capitostos que manen al món, i de governs nefands i abjectes: de CRIMINALS