divendres, 10 de novembre de 2017

POEMA GÒTIC (i REPUBLICÀ)


Què tal, avi?
Sorrut, esquerp, malagradós sovint,
I amb el cor tan gran com un temple.
Com va?
Avui, que toca, et vinc a veure i et porto una nova:
Vencerem els qui et llançaren a la guerra d'Espanya,
Els comprimirem, premuts, ben fort, al cul més del fons del contenidor de la nostra
història.
A cops se'ns fa fosc l'atzucac,
Hi ha engarjolaments, talls de llum: desconcerts;
atzagaiades diverses o vàries nefastes,
Però som tossuts i antics,
I et dic,
Per aquests X de
Dits de senderi que tinc,
Que esclatarem de ple:
L'obtindrem,
Ens hi situarem,
I la conrearem:
Republicana terra catalana
Per sempre i de seguida,
Ara.
Petons a milions, avi (i iaia)

Sant Jaume-Tots Sants 2017.


3 comentaris: