dilluns, 4 de setembre del 2017

MOT


Cops en què et dol,
com en sotrac
profund
punyent,
sec;
com en glopet
d’avern;
a tall de tret,
i de coïssor,
la melangia,
la solitud.
Sort que t’escric i em reconforta
un aire,
MOT.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)