Miro de rompre
el color
Lletós
d’hivern O plat-
geta del Bogatell.
Fa vent Però l’aigua
està freda Du-
resa superba
m’envolta em bres-
sola La meva
presència La
pensa S’hi mescla
s’hi integra En
Tot un Tan gran
L A MAR
“Seré”
“Seré”
AH! I no ens la
deixéssim Pas
deixéssim Pas
La sal L’olor
de
la sal m en-a-
mor-a Demà
mor-a Demà
SÍ o SÍ NO
vindré tan TARD.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada