flors de Bach
COM...
Que
estàs devenint sense
Nom,
I
alguna pinçada et
Prem
furtivament
sibil·lina
com, ara, aquell
Ble
diminut
sota
el plexe
s’endú
a tall de man-
xa
el
bri d’ai-
re
que et que-
da,
l’halit
que
respi-
res,
la
vida un
pessic.
Fuig
del meu
cos,
gro-
ga
fragor
meticu-
losa
Clàs-
sica
AN-
GOIXA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada