No sé què dir
Ni insistir.
Es veuen tan clares,
les baralles,
passats els 40,
als 50...
Tan claríssimes, nues i prístines,
que,
ve’t-ho aquí:
ENLLUERNEN massa,
això és el que passa.
Així que,
filleta meva,
eixerida
PRINSA,
Avui,
als dinou,
et commino a compondre-te-les
com creguis o puguis,
o cerquis
i lluitis.
M’heus ací pel que em llegui;
si et cal
—ho sàpiques—,
em burxes.
...’s a dir-hi, i parlant en plata,
a la vida... sigues tu mateixa
i fot-li molta canya...
guapa.
PER MOLTS ANYS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada