Arnau

1997

Arnau:

Em costa tant entendre el teu abisme existencial,
el quefer de la pura l'única vida

el no-res en el caos

l’adolescència dels setze,

com,

ara mateix,

acabar d’embastar de compondre el poema.

Em dónes una mica la mà com abans

—vaaaaaaaaa.... mama!—

per treure el cap un momentet dins teu

(no hi tafanejaré pas... paraula)

i si puc

ajudar-te?

2011